El Departament d’Agricultura ha definit criteris específics per tal de prioritzar sòls sense valor agrícola a l’hora d’instal·lar noves plantes solars fotovoltaiques. El document s’ha presentat a la Ponència d’energies renovables, l’òrgan col·legiat del Govern que analitza la viabilitat de l’emplaçament dels avantprojectes de parcs eòlics i plantes solars fotovoltaiques i n’avalua l’impacte ambiental.
Com a criteri general, el Departament d’Agricultura prioritza per a la producció d’energia elèctrica aquells sòls que ja han estat ocupats per infraestructures compatibles amb instal·lacions energètiques. El Decret llei de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls de les energies renovables ja estableix com un dels criteris per a la implementació de plantes solars fotovoltaiques “la no afectació significativa a sòls de valor agrològic alt o d’interès agrari elevat”. També destaca “la no afectació a àmbits inclosos en projectes d’implantació de nous regs o de transformació dels existents promoguts per l’Administració”.
Classificació dels sòls segons les seves capacitats agrològiques
El Departament d’Agricultura ha presentat a la Ponència d’energies renovables l’Informe tècnic sobre la protecció dels sòls d’alt valor agrològic, en el qual s’incorporen, per transparència, criteris més específics a partir d’un sistema d’avaluació de sòls utilitzat i acceptat a molts indrets del món, les Classes de capacitats agrològiques. El model agrupa els sòls en 8 categories segons la seva capacitat de produir els cultius més habituals de la zona. Segons aquest model, es considerarà que no es poden implementar plantes fotovoltaiques en sòls de classe I i II. En sòls de classe III i IV només s’admetran noves instal·lacions quan no hi hagi altres alternatives i sempre que s’hagi fet un estudi aprofundit que ho demostri. En els casos en què les plantes fotovoltaiques tinguin un caràcter mixt (agrícola i secundàriament energètic) es podran admetre en sòls de classes III i IV, i si no compromet la producció agrícola, a les classes I i II.
L’informe, que és un document viu subjecte a actualitzacions, menciona com a opció sostenible les denominades instal·lacions agrovoltaiques, que compatibilitzen l’obtenció d’energia mitjançant plaques fotovoltaiques amb l’ús agrari de plantacions arbòries o de vinya amb la instal·lació. També es remarca la necessitat que els projectes de noves plantes fotovoltaiques presentin espais alternatius de localització de la instal·lació, com ara finques no cultivades o amb diferents tipus de qualitat de sòls per tal de reduir, tant com es pugui, l’afectació de la producció agrària, d’acord amb el que estableix la Llei d’espais agraris.
El desenvolupament d’alguns projectes d’energies renovables pot representar, per la seva pròpia naturalesa, una ocupació de sòls agrícoles molt significativa. La preservació de l’ús agrícola dels sòls és imprescindible en el camí cap a la sobirania alimentària. Catalunya disposa d’uns recursos limitats de sòls de bona qualitat. En molts indrets, el regadiu és imprescindible per mantenir una agricultura sostenible.
El maig del 2019, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei d’Espais Agraris, llargament reivindicada, amb l’objectiu de preservar i protegir els espais agraris, com un recurs natural essencial per a la producció d’aliments i afavorir la continuïtat de les activitats agrícola, ramadera i forestal i incrementar-ne l’eficàcia i l’eficiència.
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació impulsa una visió innovadora en totes les polítiques de desenvolupament del món rural i del sector primari per garantir totes les oportunitats al món rural en el marc d’una estratègia de transició cap a un model de sostenibilitat, que avanci cap a la descarbonització i que protegeixi la biodiversitat.
