Com a ribagorçana de Sopeira (Osca) seguiré enraonant català amb la nostra variant lingüística,malgrat la llei aprovada a les Corts d’Aragó. Com a filòloga la seguiré anomenant català, i a les altres dues que es parlen a l’Aragó, aragonès i castellà. Qui els ha aconsellat buscar aquestes denominacions estranyes,quan els experts lingüistes i filòlegs les tenen clares? Els anys 1985 i 1986 des de Fraga i la Ribagorça es va promoure la Declaració de Mequinensa, on es van aconseguir uns mínims drets sobre la nostra llengua i unes hores d’ensenyament del català a les aules dels centres aragonesos. L’esforç de tanta gent no el poden convertir en cendres! La llengua ens agermana i permet que un valencià s’entengui amb un ribagorçà, amb un fragatí, amb un mequinensà, amb un mallorquí, amb un lleidatà… Igual que un parlant castellà de Saragossa entén el de Salamancao deMèxic.
Prou d’ignorància lingüística!
No em sento representada per uns governants que no tenen respecte per la cultura ni pels drets de tots els ciutadans! Tanta feina que tenen en altres temes!
GLÒRIA FRANCINO PINASA
Publicat per “La Vanguardia” edicio paper, dilluns 13 de maig de 2013
Publicat per “Heraldo de Aragon” edicio paper, divendres 17 de maig de 2013
