“Iniciado el siglo XVIII, tras el levantamiento austracista de los territorios de la Corona de Aragón en 1705, la Villa de Areny permaneció, de igual forma que la mayoría de los territorios del Reino de Aragón, bajo dominio felipista. No fue hasta 1706 que la causa austracista triunfó en suelo aragonés y fue entonces cuando muchas poblaciones anteriormente hostiles, entre ellas Areny, se mostraron a favor de Carlos III”
“el caso de la masacre de Areny de 1707 nos presenta una visión más nítida y exacta sobre cómo los austracistas actuaron en las comarcas septentrionales del Reino de Aragón durante los primeros años de la guerra, así como qué mecanismos de represión aplicaron en aquellas zonas que, por el desarrollo de la guerra, cambiaban de bando estacionalmente.”
Dos paràgrafs que formen part de l’article sobre la massacre que va tenir lloc a Areny el 1707 en la que varen ser executats un gran nombre de caps de família de la vila durant la guerra de Successió (1701-1713).
La revista “Cuadernos de Historia Moderna” aprofundeix en aquests fets en el seu vol. 47 núm 1
- Gerard Pamplona Molina gerard.pamplona@upf.edu
- Lluís Terrado Rourera lluisterrado@gmail.com
Aquest treball descriu els successos més rellevants que van portar a execucions massives. S’analitza la informació existent sobre els fets i s’aprofundeix en les causes de la repressió i les conseqüències que va tenir per a la població.
“Represión austracista en la Corona de Aragón durante las primeras fases de la Guerra de Sucesión de España. El caso de Areny de 1707” detalla el marc historiogràfic general a través del cas singular d’Areny.
L’article també analitza els motius que van portar a l’arxiduc Carles a concedir el títol de Comte d’Areny a l’autor de la massacre. Un títol, però, que quedà sense validesa en guanyar la guerra el bàndol borbònic.
Tot i això, és rellevant seguir la història del títol nobiliari, perquè, tot i que queda fora de l’abast de l’article, el 1951 es va rehabilitar per concedir-lo a María Carmen de Icaza y de León, que el va cedir a la seva filla Paloma.
L’any 2020, l’heretà un dels seus fills, Pedro Alfonso Méndez de Vigo y Montojo, germà de l’exminsitre popular Iñigo Méndez de Vigo, paradoxalment, gràcies a la firma d’un rei borbó, Felip VI, que d’aquesta manera legitimava el títol concedit pel rei contra el qui van combatre els seus avantpassats.
