Noticia agafada de Tempsdefranja.org
A Sopeira els Reis Mags per Nadal acostumen a passar uns dies abans que a les altres poblacions, ja que encara tenen molt camí i feina per fer.
Una excel·lent forma de rebre’ls és preparar una xocolatada amb coca a la Plaça Maior, que es reparteix a tots els assistents, mentre s’espera l’arribada dels Reis Mags, que van carregats de regals per a minyons i mossetes.
Abans, però, els més xics i jovenets representen una obra de teatre i canten nadales que entretenen al públic i fan passar una bona estona al poble reunit per aquest motiu. Les mares de la canalla fan que tot això sigui possible amb unes estones d’assaig de les adaptacions dels contes, amb un guió previ, i preparant els decorats.
Aquestes festes s’han representat dos contes tradicionals: El de Les trumfes i l’ordi, on dos pagesos treballen un tros a mitges, i sempre n’hi ha un que n’ix guanyador, el que recull un any les trumfes, que creixen sota terra; i a l’any següent el perdedor li proposa quedar-se ell la collita que hi ha davall de la terra, però al tractar-se de l’ordi, el que es va quedar la part de dalt en va eixir triomfant perquè va recollir el gra i la palla, i l’altre només les arrels. Enmig d’un descans on es mengen la brena passa un pastor que els explica el conte de L’orquestra, que no és ni més ni menys que Els músics de Bremen dels germans Grimm, però en la versió sopeirana, i l’anterior dels mateixos autors és el titulat El pagès i el diable. A nosaltres ens el va explicar ma mare, que el sabia perquè l’hi contava una velleta del poble. I relata que a ca de Maties hi havia un gall que no estava content i se’n va anar de casa, i va trobar un gat a ca de Catarina, que també va marxar perquè no li donaven prou menjar; llavors passant per ca de Viulant van trobar un ruc, que estava cansat de treballar i s’hi va ajuntar, i quan van veure al gos de ca de Jaumetó els va seguir ja que també passava fam. I tos plegats van marxar cap a la capella de Sant Antoni —ermita real de Sopeira igual que els noms de les cases— on amb els seus cants, marrameus, nyapits i brams van espantar als lladres que allí s’hi trobaven i van fuire corrents.
Així mateix, dos minyons van recitar un conte encadenat del Gallet al que li va mossegar la guineueta. Resulta un diàleg molt entretingut entre el gall i una altra persona que li pregunta què li passa, i es va descobrint la historieta.
Aquests contes es troben al recull de literatura popular de la Ribagorça, la Llitera, i part del Baix Cinca, Bllat colrat, que es va publicar l’any 1996.
Una forma de preservar part del patrimoni oral que hem après els grans dels padrins, i que els més xics i joves poden aprendre d’una manera lúdica, i fer que continuï viu.
