El ple d’Areny de Noguera, a la Franja, va acordar ahir una moció en què reivindica el català com la llengua que, juntament amb el castellà, es parla en aquesta localitat de la Ribagorça aragonesa.Aquest municipi, on el PSOE governa amb majoria absoluta, es converteix en el primer de la Franja que expressa oficialment el rebuig de la denominació d’aragonès oriental que postula l’avantprojecte de la nova llei de llengües d’Aragó. L’alcalde, Miguel Gracia, va argumentar que el català a la zona “està normalitzat des de fa 25 anys” i que la futura normativa que prepara el Govern aragonès “és un gran pas enrere després d’aconseguir que es reconegui el que aquí ha sigut normal tota la vida”. El Partit Popular, a l’oposició, hi va votar en contra al·legant que la presència del català suposa una despesa que l’Administració pot evitar.
El Ayuntamiento de Areny, en la Ribagorça aragonesa, se convirtió ayer en el primero de la Franja que vota a favor de denominar catalán la lengua que se habla en esta zona, y no “aragonés oriental” tal y como el PP ha propuesto en el anteproyecto de Ley de Lenguas. El PSOE, que gobierna en mayorìa en Areny, dónde tiene seis de los siete regidores, presentó ayer la moción, que el alcalde Miquel Gracia defendió “ante la amenaza que supone la ley de lenguas tras más de veinticinco años de escolarización en catalán”. Según el alcalde socialista, la propuesta del gobierno del PP “es un paso atrás en la normalización lingüística de la Franja”. El único regidor del PP en Areny, Javier Puyane, votó en contra, porque cree que “el catalán supone un gasto que la administración tendría que evitar”. Esta semana siete ayuntamientos de la Ribagorça aragonesa se reunieron en Benabarre para acordar acciones de rechazo a la ley de lenguas y defender el catalán. Esta moción aprobada ayer por el ayuntamiento de Areny será aprobada también más adelante en los plenos municipales de Benabarre, Bonansa, Montanuy, Sopeira, Viacamp, Literà y Tolva. Los alcaldes consideran que en la Ribagorça aragonesa siempre se ha hablado en catalán y creen que desde el territorio no se entiende el cambio de denominación. En la reunión, la primera que los ayuntamientos han hecho para analizar la modificación de la ley, también participaron representantes de los profesores de catalán y de padres de alumnos. Enseñanza optativa en catalán El encuentro sirvió también para reivindicar la continuidad de la enseñanza optativa del catalán en el Instituto de Secundaria de Graus, que el gobierno del Aragón ha anunciado que se suprimirá. Según los afectados, Educación les ha anunciado que el año próximo se dejará de impartir catalán en este centro. La denominación “aragonés oriental” surgió durante la presentación
que hizo el gobierno del Aragón del borrador del anteproyecto de la nueva “ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de la comunidad”. El PP se sacó de la manga esta nueva denominación para esquivar el término catalán, y a la vez indicaba que uno de los objetivos del texto era evitar que ninguna modalidad lingüística aragonesa “pueda estar sujeta a organismos reguladores ajenos a nuestra comunidad autónoma”. El nuevo texto considera el castellano lengua oficial de la comunidad con dos lenguas más que considera como propias: la “lengua aragonesa de las áreas pirenaica
L’Ajuntament d’Areny de Noguera, a la Ribagorça Oriental, va aprovar ahir una mocióque referma que la llengua que es parla al municipi és el català i no l’aragonès oriental com l’anomena l’avantprojecte de llei de llengües que prepara el govern aragonès.
Areny de Noguera inicia la defensa aferrissada del català
El municipi aragonès és el primer en votar en contra d’anomenar la llengua catalana “aragonès oriental”
L’Ajuntament d’Areny de Noguera (Ribagorça oriental) s’ha convertit en el primer de l’Aragó en votar a favor d’anomenar ‘català’ la llengua que es parla al municipi, enlloc d’aragonès oriental, com proposa el nou avantprojecte de Llei de Llengües que prepara el govern del PP d’Aragó. L’alcalde d’Areny, Miguel Gracia, ha alertat de la pèrdua que pot suposar la Llei després de més de 25 anys d’escolarització en català. El regidor del Partit Popular s’ha posicionat en contra justificant que la presència del català suposa una despesa que l’administració pot evitar.
L’alcalde d’Areny de Noguera, Miguel Gracia, ha recordat que la situació del català a la zona “està normalitzada des de fa 25 anys, ja que s’està ensenyant a les escoles”. Segons Gracia “l’avantprojecte de la Llei de Llengües és un pas enrere molt gran després d’haver aconseguit que es reconegués el que aquí ha estat normal tota la vida”.
El regidor del Partit Popular, Javier Puyané, ha dit que “l’administració aragonesa no pot mantenir funcionaris a tot arreu que atenguin els documents en català” i ha avisat que “encara no se sap com afectarà a l’ensenyament, però a la Franja se seguirà ensenyant català”. Segons l’alcalde, la justificació de l’austeritat “no és vàlida perquè el català no suposa cap despesa econòmica”. Miguel Gracia entén la postura del PP com “una cortina de fum per crear un debat fictici on hi ha els vots, a les grans capitals, i tapar així les retallades en educació, la supressió de mestres interins i de les beques de transport i menjador”.
A més, l’alcalde troba “il·lògic que l’avantprojecte de Llei de Llengües prevegi que cada ajuntament pugui definir la seva modalitat d’aragonès oriental”. A més, a la Franja es tem pels títols de llengua catalana acordats entre els Governs d’Aragó i Catalunya.
El català, normalitzat al carrer, inexistent a l’administració
Passejant pels carrers de pobles com Areny de Noguera es fa evident que l’ús del català parlat, en la seva variant dialectal del Pirineu, està del tot normalitzat. Per això a les poblacions situades a l’est d’Aragó on es parla català viuen intensament, aquests dies, el debat sobre la proposta del Govern aragonès d’anomenar aquesta llengua com a aragonès oriental. Els veïns asseguren que parlen català, i no cap altra varietat, i lamenten que la Llei de Llengües pugui fer perdre la promoció de la llengua pròpia de la Franja que des de fa 25 anys s’ensenya a les escoles de la zona gràcies a l’aprovació de declaració de Mequinensa, l’any 1984, impulsada pels alcaldes. Així s’afegia l’assignatura de català a les escoles de la Franja, encara que la resta de l’ensenyament és en llengua espanyola. També funciona en castellà l’administració, fins i tot la municipal.
