De teixit preuat a residu que s’acumula arreu del país.
Amb l’arribada del bon temps, s’acosta la campanya de la “Txolla”. Txolladors vinguts d’e fora d’arreu s’encarregaran de deixar el ramat ben polit, retirant entre un i un quilo i mig de llana per cap de bestiar. Aquesta llana, que en altres temps tenia un gran valor, s’ha convertit avui en un problema.
La llana era un teixit molt apreciat, però la irrupció de fibres sintètiques com el niló, derivades del petroli, ha fet que perdi valor fins al punt de convertir-se en un residu. Els sacs de llana s’acumulen any rere any sense trobar sortida, perquè ni tan sols regalant-la la volen.
Es busquen altres usos per recuperar el valor d’aquest recurs natural, avui injustament oblidat.
Davant la necessitat de trobar noves utilitats, diferents entitats han impulsat iniciatives per donar-li valor.
1.- Archroma o com utilitzar la llana d’ovella ‘xisqueta’ per a tenyir peces.
De residu a recurs: la innovació que converteix la llana ovina en colorant sostenible.
Des de la seva fàbrica a Castellbisbal, la multinacional suïssa Archroma ha fet un pas endavant en la innovació sostenible, desenvolupant una tecnologia que permet a la indústria tèxtil global prescindir dels derivats del petroli per donar color als seus teixits. A més de la llana, la companyia aprofita altres residus de proximitat, com les peles d’ametlla, per crear colorants més sostenibles.
Després de l’èxit d’EarthColors, un sistema patentat que transforma residus orgànics en colorants per a moda i tèxtils per a la llar, l’empresa es prepara per llançar FiberColors. Aquesta nova tecnologia permet convertir fibres tèxtils descartades, com la llana ovina, en colorants líquids per a teixits o fins i tot per a paper. Així, no només es redueix l’impacte ambiental de la indústria, sinó que es dona una sortida viable a un residu que, fins ara, no tenia valor.
Una solució per a la llana de les ovelles ‘Xisqueta’
A Catalunya, bona part de la llana de les ovelles ‘Xisqueta’, una raça autòctona del Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, no es pot utilitzar en la confecció de roba a causa de la seva textura gruixuda i aspra, que provoca picor. A més, el cost de la xolla s’ha convertit en una càrrega econòmica pels ramaders, ja que la llana ha perdut el seu valor comercial.
No obstant això, amb la nova tecnologia FiberColors, un sol quilo d’aquesta llana pot generar fins a deu quilos de colorant líquid. Actualment, la fàbrica de Castellbisbal té capacitat per produir fins a 500 tones de colorants sostenibles a l’any, amb possibilitat d’expandir-se fins a les 900 tones en funció de la demanda.
Una alternativa als colorants derivats del petroli
Archroma va iniciar aquesta aposta per la sostenibilitat el 2014 amb EarthColors, oferint a la indústria tèxtil una alternativa als colorants sintètics derivats del petroli. A més de la pela de cafè i ametlla, la companyia ha aprofitat altres residus industrials, com els extractes de romaní d’una empresa cosmètica de Mollet del Vallès. Marques com Ikea, Patagonia, Primark i Costco ja han incorporat aquests colorants a les seves col·leccions.
Amb una capacitat de producció de 24.000 tones anuals, el 99% dels productes fabricats a Castellbisbal s’exporten a mercats d’Àsia, Amèrica i Europa. La planta compta amb 90 treballadors i forma part d’un grup amb seu a Suïssa i 5.200 empleats arreu del món.
Cap a un canvi cultural en la indústria tèxtil
Tot i l’interès creixent per la sostenibilitat, els impulsors d’aquesta tecnologia consideren que l’adopció de colorants ecològics hauria d’anar més enllà de col·leccions puntuals i convertir-se en l’estàndard del sector tèxtil.
“Les marques volen ser més innovadores i sostenibles, però sovint els costa fer el canvi. El nostre objectiu és demostrar que un model més respectuós amb el medi ambient, i no necessàriament més car, no només és viable, sinó necessari”, expliquen responsables del projecte.
A més del sector de la moda, Archroma també treballa en l’aplicació dels seus colorants a productes versàtils com el paper.
Castellbisbal, un referent en sostenibilitat
La planta de Castellbisbal va iniciar la seva activitat el 1921 de la mà de Joan Cardoner Vidal. Amb els anys, ha passat per diverses mans: Sandoz, Clariant i finalment Archroma, sota el grup SK Capital.
Actualment, és l’única planta al món especialitzada en la investigació i producció de colorants sulfurosos derivats de residus industrials, una aposta estratègica per promoure una indústria tèxtil més responsable i alineada amb les noves exigències de sostenibilitat.
2.- La llana com a fertilitzant natural: un projecte pioner a Menorca
Mentre la indústria tèxtil busca noves aplicacions per a la llana, a Menorca s’està experimentant amb una altra solució innovadora: l’ús de la llana com a millorador del sòl en explotacions agrícoles.
L’Associació Leader Menorca, en col·laboració amb el Consell Insular i altres organismes, ha posat en marxa diversos projectes pilot per explorar aquesta alternativa sostenible. L’última iniciativa s’està desenvolupant al celler Binitord de Ciutadella, on s’ha iniciat una prova pilot d’encoixinament amb llana per reduir el consum d’aigua a la vinya i millorar la fertilitat del sòl.
L’objectiu és mesurar empíricament els beneficis d’aquesta tècnica, que afavoreix la conservació de la humitat, la regulació tèrmica del sòl i la reducció de les males herbes. Un enginyer tècnic agrícola monitorarà diferents paràmetres durant els pròxims nou mesos amb sensors instal·lats a terra.
Clara Salord, gerent del celler afirma: «Tot és positiu», perquè, en un context de sequeres com l’actual, «permet retenir l’aigua més temps a la terra», també «evita l’impacte directe del sol a la terra i el seu escalfament». Açò evita l’evaporació i, a la vegada, «impedeix que entre els ceps hi surtin males herbes», que lluiten amb els ceps per l’aigua. A part de llevar feina (no fa falta treure herbes), l’encoixinat esdevé un fertilitzant natural, amb la seva descomposició lenta, que «tarda aproximadament un any».
Una solució per a un problema creixent
Des del 2019, la manca de compradors i la dificultat de gestionar la recollida i exportació de la llana han provocat que cada any s’acumulin al voltant de 40.000 quilos de llana a les finques de Menorca. Aquesta situació representa un problema logístic i ambiental per als ramaders, que han de gestionar aquest residu sense una sortida viable.
Davant aquest repte, l’aprofitament de la llana crua directament a les explotacions agrícoles es presenta com una alternativa sostenible i factible. A més de l’encoixinament, s’han dut a terme proves per utilitzar la llana en la producció de compost. Experiments realitzats en nou finques menorquines han demostrat que el compost amb llana aporta nutrients essencials i millora l’estructura del sòl, fent-lo més fèrtil i resistent a les condicions climàtiques adverses.
Amb aquests resultats positius, les entitats implicades esperen que l’ús agrícola de la llana es consolidi com una pràctica habitual entre els pagesos. Aquesta alternativa no només contribueix a la sostenibilitat del sector agrícola, sinó que també permet reduir la dependència de fertilitzants químics i promoure tècniques més ecològiques.
La combinació d’encoixinament i compostatge es perfila com una solució innovadora i sostenible per donar una segona vida a la llana d’ovella, oferint així una resposta eficient a un problema ambiental i econòmic creixent.ella i millorar la productivitat del camp menorquí.
