L’actual municipi més extens de Catalunya tenia només una desena de quilòmetres quadrats fins als anys setanta. En pocs anys, l’agregació de set antics municipis va transformar completament el seu territori i va incorporar desenes de pobles, centenars de quilòmetres de camins i bona part del que avui coneixem com la Terreta.
“Tremp és el municipi més gran de Catalunya”. És una frase que apareix sovint quan es parla de la dificultat de gestionar el territori, mantenir els accessos als nuclis agregats o afrontar l’arranjament dels camins de la Terreta.
I les xifres expliquen bona part d’aquesta complexitat.
Actualment, Tremp té 302,82 quilòmetres quadrats de superfície i està format per gairebé una trentena de nuclis de població. El mateix Ajuntament el defineix com el municipi més extens de Catalunya.
La xarxa viària que cal mantenir també és considerable.
L’alcaldessa de Tremp, Sílvia Romero, explicava l’abril de 2025 que el municipi disposa de més de 150 quilòmetres de camins. A la Terreta, segons dades fetes públiques aquell mateix any, hi ha una xarxa d’uns 150 camins, dels quals 32 quilòmetres comuniquen els principals nuclis amb serveis essencials com l’escola o la recollida d’escombraries.
Però hi ha una dada que sovint queda fora d’aquest relat: Tremp no sempre ha estat gran.
De fet, fins fa poc més de mig segle la situació era pràcticament la contrària.
Un terme de només 10 quilòmetres quadrats
El terme històric de Tremp tenia aproximadament 8,3 quilòmetres quadrats. Comprenia essencialment la ciutat i la quadra de Claret, aquesta última separada físicament de Tremp pel terme municipal de Talarn.
L’any 1959, Tremp va créixer lleugerament. Se li van incorporar uns terrenys fins aleshores pertanyents a Talarn corresponents als sectors de les Adoberies, la Pedrera i el Cementiri, zones que a la pràctica ja formaven part del creixement urbà de Tremp.
El terme municipal va passar així a tenir aproximadament 10,29 km².
Era, encara aleshores, un dels municipis més petits de Catalunya.
Res feia pensar, mirant només el mapa, que en poc més d’una dècada aquell petit terme envoltat en bona part pel municipi de Talarn acabaria convertint-se en el més extens del país.
1970: l’any que ho va canviar tot
Font. Arxiu comarcal del Pallars
La gran transformació va arribar a començament dels anys setanta.
L’any 1970 es van agregar a Tremp quatre municipis independents:
- Sapeira, amb aproximadament 78 km².
- Espluga de Serra, amb uns 68 km².
- Gurp de la Conca, amb prop de 47 km².
- Fígols de la Conca, amb prop de 78 km².
Només aquestes quatre agregacions van afegir al petit municipi de Tremp uns 270 quilòmetres quadrats de territori.
El canvi no va ser simplement estadístic.
Amb aquells municipis arribaven també desenes de pobles, masies, boscos, terres comunals, carreteres, pistes i camins. I arribava, sobretot, un territori immens situat a molts quilòmetres de la ciutat de Tremp.
Una part molt important d’aquell territori és la Terreta.
Sapeira havia estat fins al 1970 un municipi independent que incloïa, entre altres llocs, Esplugafreda, Orrit, Escarlà, Espills i Tercui.
Espluga de Serra també tenia ajuntament propi. El seu terme comprenia, entre altres nuclis, la Torre de Tamúrcia, els Masos de Tamúrcia, Torogó, el Castellet, Aulàs i Llastarri.
Aquells pobles, que fins aleshores administraven el seu propi territori des dels seus respectius ajuntaments, passaven a dependre administrativament de Tremp.
Encara faltaven tres municipis
La transformació territorial no es va acabar el 1970.
L’any 1972 es van agregar dos municipis més:
Palau de Noguera, amb uns 2,7 km², i Vilamitjana, amb aproximadament 14 km².
Finalment, l’any 1973, l’agregació de Suterranya, amb uns 5,6 km², va completar pràcticament el mapa del Tremp actual.
En molt pocs anys, Tremp havia passat d’un terme de 10,29 km² a més de 300 km².
És a dir: la seva superfície s’havia multiplicat pràcticament per trenta.
I el municipi que havia estat un dels més petits de Catalunya es convertia en el més gran.
Una geografia difícil d’explicar sobre un mapa
El resultat d’aquelles agregacions és un terme municipal singular.
Tremp no forma una única superfície contínua. El municipi està dividit en diversos sectors separats territorialment, conseqüència directa de les incorporacions dels anys setanta.
La mateixa Gran Enciclopèdia Catalana descriu Tremp com un dels casos més complexos de la geografia municipal catalana per la seva extensió, la manca de continuïtat física i la quantitat d’entitats de població que agrupa.
La ciutat de Tremp continua ocupant un territori relativament reduït al centre de la Conca.
A desenes de quilòmetres cap a ponent apareix el gran territori format pels antics municipis de Fígols, Gurp, Sapeira i Espluga de Serra, que arriba fins a la Noguera Ribagorçana.
I a llevant hi ha encara un altre sector format pels antics termes de Palau de Noguera, Vilamitjana i Suterranya.
Aquest és el Tremp administratiu que ha arribat fins avui.
Una herència que encara pesa
Més de cinquanta anys després, aquelles agregacions continuen tenint conseqüències molt concretes.
Cada poble incorporat significava també assumir accessos, serveis i infraestructures. I en territoris com la Terreta, amb nuclis petits, dispersos i separats per una orografia complicada, mantenir aquesta xarxa representa una despesa considerable.
Aquí és on la història connecta amb un dels debats actuals del municipi.
Quan l’Ajuntament argumenta la dificultat que suposa mantenir una xarxa de més de 150 quilòmetres de camins en el municipi més extens de Catalunya, la dada és certa. Però aquesta extensió no és una realitat ancestral ni inevitable.
És, en bona part, el resultat d’un procés administratiu molt concret produït fa poc més de cinquanta anys.
Abans del 1970, Tremp tenia una desena de quilòmetres quadrats.
Sapeira era un municipi.
Espluga de Serra era un municipi.
Fígols tenia ajuntament propi.
Gurp també.
I el territori que avui obliga Tremp a gestionar centenars de quilòmetres quadrats de muntanya, pobles i camins pertanyia a administracions municipals diferents.
Què van aportar i què van rebre?
Per entendre completament aquella transformació, però, no n’hi ha prou amb mirar un mapa.
Els expedients d’agregació permeten anar més enllà.
Cal saber què van aportar aquells municipis a Tremp: terres, boscos comunals, patrimoni, ingressos, edificis, infraestructures o drets.
I també què se’ls va prometre a canvi.
Perquè darrere de les línies que van desaparèixer del mapa hi havia ajuntaments, alcaldes, secretaris, propietats municipals i, sobretot, pobles que deixaven de decidir directament sobre el seu territori.
Més de cinquanta anys després, quan l’estat dels camins torna a situar la Terreta al centre del debat municipal, recuperar aquella història permet formular una pregunta que continua plenament vigent:
què significava convertir Tremp en el municipi més gran de Catalunya i quines obligacions assumia la capital del Pallars amb els pobles que s’hi incorporaven?
