El treball s’ha confeccionat a partir d’una important recerca bibliogràfica, històrica i jurídica de cadascuna de les quatre comarques principals que componen les terres de la Franja de Ponent: la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya. L’estudi defineix la Franja de Ponent com el seguit de terres de llengua catalana que se situen en els límits meridionals del Principat de Catalunya, a cavall de la línia administrativa divisòria actual de les províncies de Lleida i Tarragona i també d’Osca, Saragossa i Terol: una cinta de nord a sud que va des dels Pirineus fins a la comarca dels Ports del País Valencià, amb una superfície de 4.449 km2 i amb una població d’uns cinquanta mil habitants.
El llibre aprofundeix en la història i l’evolució d’aquest territori, des de la prehistòria fins a l’edat contemporània, i inclou una anàlisi jurídica sobre l’adscripció dels habitants de la Franja a Catalunya o Aragó, així com un treball històric i jurídic sobre la situació de la llengua catalana en aquestes comarques, que arriba fins als moments actuals: la Llei de llengües, promoguda pel Govern d’Aragó l’any 2009; la seva derogació posterior, i la posada en marxa de l’anomenada «llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental d’Aragó», més coneguda com a LAPAO. El volum també recull una cronologia dels fets més importants, les biografies de personatges vinculats a la Franja i un diccionari d’autors contemporanis en llengua catalana de la Franja de Ponent. En el capítol de les conclusions, el llibre destaca que «les terres de la Franja de Ponent, malgrat la separació administrativa actual, sempre han estat unides a Catalunya».
La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics ha estat editat amb el suport del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.