La intel·ligència artificial ajuda a reconstruir textos de l’antiguitat
El sistema Ithaca, desenvolupat per Google DeepMind i diverses universitats europees, permet recuperar fragments d’inscripcions gregues i estimar-ne l’origen geogràfic i la datació.
La intel·ligència artificial aplicada a l’arqueologia està obrint noves possibilitats per estudiar les civilitzacions antigues. Un dels exemples és Ithaca, un sistema desenvolupat per Google DeepMind en col·laboració amb diverses universitats que ajuda els historiadors a reconstruir inscripcions gregues deteriorades pel pas del temps.
Les inscripcions gravades sobre pedra, ceràmica o metall són una font fonamental per conèixer la història de Grècia i Roma. Tanmateix, moltes han arribat fins als nostres dies incompletes, erosionades o separades del lloc on van ser creades.
Aquesta situació dificulta la interpretació dels textos i obliga els especialistes en epigrafia a reconstruir paraules, expressions i referències històriques a partir dels fragments conservats.
Ithaca combina intel·ligència artificial i coneixement històric
El projecte Ithaca, presentat a la revista científica Nature l’any 2022, és fruit de la col·laboració entre Google DeepMind, la Universitat d’Oxford, la Universitat Ca’ Foscari de Venècia i la Universitat d’Economia i Negocis d’Atenes.
El sistema utilitza xarxes neuronals basades en l’arquitectura Transformer per analitzar simultàniament les paraules i els caràcters conservats en una inscripció.
A partir d’aquestes dades, proposa possibles reconstruccions dels fragments desapareguts i ofereix estimacions sobre la procedència geogràfica i l’antiguitat del text.
L’eina ha estat entrenada amb grans col·leccions d’inscripcions gregues digitalitzades, entre les quals destaquen els corpus recopilats pel Packard Humanities Institute, que contenen més de 80.000 inscripcions.
Una precisió del 62% en la reconstrucció de textos
Les proves publicades pels investigadors mostren que Ithaca pot restaurar caràcters desapareguts amb una precisió del 62% en les condicions experimentals analitzades.
El sistema també aconsegueix identificar la regió d’origen d’una inscripció en el 71% dels casos, a partir d’un conjunt de 84 possibles zones geogràfiques del món antic.
Pel que fa a la datació, les seves estimacions presenten una diferència mitjana inferior a trenta anys respecte de les cronologies de referència utilitzades pels investigadors.
Una de les aportacions principals és la combinació de l’anàlisi informàtica amb la interpretació dels especialistes.
Segons els resultats de l’estudi, els historiadors que treballaven sense aquesta assistència obtenien una precisió aproximada del 25% en la restauració de fragments. Quan incorporaven les propostes d’Ithaca, el percentatge augmentava fins al 72%.
La tecnologia no substitueix els historiadors
Ithaca està concebut com una eina de suport a la investigació històrica, no com un sistema que determini automàticament una única interpretació del passat.
Davant d’una inscripció incompleta, el programa presenta diferents alternatives de reconstrucció amb les probabilitats corresponents.
També genera representacions visuals que permeten identificar quines parts del text conservat han influït en les prediccions.
Els especialistes han d’avaluar aquestes propostes tenint en compte el context arqueològic, els coneixements lingüístics i les circumstàncies històriques de cada document.
Noves dades sobre els decrets de l’Atenes de Pèricles
Entre les aplicacions estudiades hi ha l’anàlisi de decrets atenesos relacionats amb l’època de Pèricles.
Les estimacions d’Ithaca van situar alguns d’aquests documents en dates pròximes al 421 aC, en consonància amb interpretacions historiogràfiques que qüestionen cronologies tradicionals basades en les formes de determinades lletres gregues.
Aquest tipus d’anàlisi permet contrastar les datacions establertes mitjançant criteris epigràfics amb noves estimacions obtingudes a partir de patrons lingüístics.
Una eina oberta per a la investigació arqueològica
Google DeepMind ha posat a disposició de la comunitat investigadora el codi font d’Ithaca i una plataforma interactiva que permet experimentar amb la reconstrucció d’inscripcions.
L’accés a aquestes eines facilita que institucions acadèmiques, museus i investigadors puguin explorar les possibilitats de la intel·ligència artificial en l’estudi del patrimoni escrit.
L’arquitectura del sistema també obre la possibilitat de desenvolupar aplicacions futures per a altres llengües i sistemes d’escriptura, com el llatí, el demòtic egipci, les tauletes cuneïformes o les inscripcions maies.
La incorporació d’aquestes tecnologies a l’epigrafia amplia els recursos disponibles per analitzar documents antics i recuperar informació històrica conservada de manera fragmentària.
