La reunió celebrada aquest dimarts a Fraga entre el SEM i el 061 Aragón dona continuïtat a una cooperació sanitària que es va formalitzar el 2005 i que ha permès als habitants de la Terreta accedir a serveis mèdics dels dos territoris.
El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) de Catalunya i el 061 Salud Aragón han celebrat aquest dimarts, 20 d’octubre, una jornada de coordinació a Fraga per revisar els protocols d’actuació davant les urgències i emergències sanitàries a les zones frontereres de les dues comunitats. La trobada ha reunit professionals de les sales de coordinació i dels equips assistencials per analitzar casos clínics, compartir procediments i millorar les comunicacions entre els dos serveis.
Durant la jornada, titulada Coordinación sin fronteras, s’han abordat els mecanismes d’activació d’ambulàncies i altres recursos sanitaris, la gestió d’incidents amb múltiples afectats i l’intercanvi d’informació clínica. També s’han analitzat les dificultats de comunicació en territoris amb cobertura limitada i la possibilitat d’organitzar simulacres i activitats formatives conjuntes.
Segons les dades facilitades pels dos organismes, durant el 2025 es van registrar 78 actuacions d’emergència a la Franja, mentre que aquest 2026 ja se n’han comptabilitzat 71. Les xifres corresponen al conjunt del territori inclòs en la cooperació i no exclusivament a la Terreta.
La trobada de Fraga s’emmarca en una trajectòria de col·laboració que, en el cas de la Terreta, té una història de més de dues dècades i que afecta tant l’atenció primària com les urgències, el transport sanitari i l’accés a determinats serveis hospitalaris.
Els antecedents: de la cooperació dels anys noranta al conveni del 2005
Els primers acords de col·laboració sanitària entre territoris de Catalunya i Aragó es remunten als anys noranta. L’any 1996 ja es va formalitzar un acord entre els serveis d’atenció primària de Lleida i Osca per facilitar l’assistència en determinades zones frontereres.
El 29 d’abril de 2005, els governs de Catalunya i Aragó van signar un conveni marc que va ampliar i ordenar aquesta cooperació. L’acord va ser subscrit per les responsables de Salut dels dos governs, Marina Geli i María Luisa Noeno.
El conveni reconeixia una realitat assistencial existent des de feia anys: en diverses poblacions frontereres, els habitants utilitzaven els centres sanitaris més accessibles, encara que estiguessin situats a l’altra comunitat autònoma.
A partir d’aquell acord es van regular dos grans àmbits de col·laboració. El primer afectava l’assistència sanitària als Pirineus, incloent-hi l’atenció primària i especialitzada. El segon establia mecanismes de coordinació per a les urgències i emergències extrahospitalàries.
L’atenció primària de la Terreta, vinculada a la sanitat aragonesa
Un dels aspectes més significatius del conveni del 2005 va ser la regulació de l’assistència primària als pobles de la Terreta.
El document establia que l’atenció a les consultes mèdiques, l’assistència domiciliària i l’atenció continuada de diversos nuclis del territori fossin assumides pels professionals de la Zona Bàsica de Salut de Benavarri, segons la seva organització funcional.
Aquesta estructura permetia que els habitants de la Terreta rebessin assistència de professionals vinculats al sistema sanitari aragonès, amb Areny de Noguera com un dels punts sanitaris de proximitat.
El conveni esmentava expressament nuclis com la Torre d’Amargós, la Clua i Castissent. També establia particularitats per a Algamora, on es mantenia l’assistència des de Tremp.
Aquesta organització responia a la distribució geogràfica dels pobles i a les comunicacions existents, en un territori on el centre mèdic administrativament assignat no sempre era el més accessible per carretera.
Les consultes especialitzades i els hospitals dels dos territoris
La cooperació sanitària també es va estendre a determinades especialitats mèdiques i serveis hospitalaris.
Els acords del 2005 preveien l’accés a serveis especialitzats d’ambdues comunitats. Entre els equipaments implicats figuraven el CAP del Pont de Suert, amb prestacions com la tocoginecologia, així com diferents hospitals catalans i aragonesos.
Els circuits assistencials permetien utilitzar centres com l’Hospital Comarcal del Pallars, l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, l’Hospital de Barbastre o l’Hospital de Vielha, segons les prestacions disponibles i les derivacions establertes.
Cal distingir entre l’atenció urgent, les primeres valoracions mèdiques, les proves diagnòstiques i els tractaments especialitzats de llarga durada.
En els processos oncològics i altres patologies d’alta complexitat, els pacients segueixen habitualment els circuits hospitalaris del servei de salut al qual estan adscrits. Això comporta derivacions cap a hospitals catalans o aragonesos segons la seva cobertura sanitària, l’especialitat requerida i els acords assistencials aplicables.
En el cas aragonès, l’Hospital de Barbastre actua com a hospital de referència del seu sector, mentre que determinades especialitats de major complexitat es concentren en centres de Saragossa, com l’Hospital Universitari Miguel Servet.
Els convenis també contemplen l’atenció en centres de l’altra comunitat quan les necessitats assistencials ho justifiquen.
L’helicòpter medicalitzat de Tremp i les emergències a la Terreta
La coordinació entre els serveis d’emergències té una importància particular a la Terreta, per la dispersió dels nuclis habitats i les distàncies fins als hospitals.
L’helicòpter medicalitzat del SEM amb base a Tremp forma part dels recursos aeris destinats a l’atenció de pacients greus i al transport sanitari urgent a l’àmbit del Pirineu.
En els accidents i les emergències que requereixen assistència medicalitzada, les centrals de coordinació determinen els recursos que s’han d’activar segons la gravetat de la situació, la proximitat, la disponibilitat i les condicions operatives.
La cooperació entre Catalunya i Aragó permet que els recursos dels dos sistemes puguin intervenir a les zones incloses en els acords, sense que el límit administratiu impedeixi mobilitzar el dispositiu assistencial més adequat.
En els rescats en zones de muntanya, els dispositius de salvament i els equips sanitaris poden actuar de manera coordinada, encara que el rescat i l’assistència medicalitzada siguin serveis amb funcions diferents.
Del conveni del 2005 a les renovacions del 2017 i el 2024
El model de cooperació establert el 2005 ha estat objecte de revisions durant les dues darreres dècades.
El 2018 es va actualitzar la coordinació en urgències i emergències extrahospitalàries. Posteriorment, el 2024, Catalunya i Aragó van acordar una nova renovació del conveni, signada el 29 de novembre al Pont de Montanyana.
L’acord del 2024 comprèn 82 municipis, 36 de Catalunya i 46 d’Aragó, i estableix que el SEM i el 061 Aragón han d’utilitzar els recursos assistencials més adequats i accessibles, independentment de la residència del pacient o de la comunitat autònoma a la qual pertanyi el dispositiu.
Aquesta renovació se centra en les urgències i emergències extrahospitalàries. Els circuits d’atenció primària i d’assistència especialitzada formen part d’un àmbit de cooperació diferenciat, per al qual els dos governs també van anunciar treballs d’actualització.
Vint anys després, la coordinació continua sobre la taula
La reunió celebrada aquest dimarts a Fraga constitueix una nova etapa en la cooperació sanitària entre Catalunya i Aragó.
Els professionals dels dos serveis han revisat els procediments de coordinació, els sistemes de triatge, les estructures de comandament i les comunicacions entre equips. També han plantejat millores en l’intercanvi d’informes clínics i la formació conjunta.
Per a la Terreta, aquesta cooperació té un antecedent concret en els acords que van regular l’assistència primària des de la zona sanitària de Benavarri i l’accés a serveis mèdics i hospitalaris de les dues comunitats.
Més de vint anys després de la signatura del conveni del 2005, la jornada de Fraga ha tornat a posar sobre la taula la coordinació dels recursos sanitaris en una zona on els desplaçaments habituals, l’accés als serveis públics i l’assistència mèdica sovint travessen els límits administratius entre Catalunya i Aragó. Queda pendent concretar l’aplicació efectiva d’aquests protocols als diferents nuclis de població, els recursos disponibles a banda i banda del límit autonòmic i els criteris d’activació davant una emergència.
El 112, una qüestió pendent a la Terreta
Malgrat els avenços en la coordinació sanitària entre Catalunya i Aragó, a la Terreta continuen existint dificultats relacionades amb les trucades al telèfon d’emergències 112.
Segons les incidències comunicades des del territori, les trucades efectuades des d’alguns punts de la Terreta són ateses pel 112 d’Aragó, tot i que l’emergència es produeixi en un nucli que administrativament pertany al municipi de Tremp i, per tant, a Catalunya.
Aquesta situació pot dificultar la identificació inicial del lloc de l’emergència. Les persones que truquen han d’explicar que es troben en territori català, malgrat que la comunicació hagi estat atesa des d’Aragó, i precisar la ubicació del nucli afectat per facilitar l’activació dels serveis corresponents.
El problema es relaciona amb les particularitats de la cobertura de telefonia mòbil en aquesta zona fronterera. L’encaminament d’una trucada al 112 pot estar condicionat per la xarxa que proporciona cobertura, que no necessàriament coincideix amb els límits administratius. Tanmateix, no s’ha pogut confirmar tècnicament que aquest sigui el motiu de totes les incidències comunicades a la Terreta.
La situació posa de manifest una qüestió que va més enllà de la coordinació dels equips sanitaris: la necessitat que les centrals del 112 de Catalunya i Aragó puguin identificar sense confusions els nuclis de la Terreta i gestionar les emergències amb independència del centre que rebi inicialment la trucada.
La jornada celebrada a Fraga ha abordat precisament la millora de les comunicacions entre serveis i les dificultats de cobertura en territoris fronterers. No consta, però, que s’hi hagi anunciat cap mesura específica per resoldre les incidències del 112 a la Terreta.
Vint anys després dels primers convenis de cooperació sanitària, la correcta localització de les trucades d’emergència i la coordinació entre les centrals del 112 continuen sent qüestions pendents d’aclarir en aquest territori fronterer.
