La IA escolta les abelles per detectar problemes al rusc
Ramon Tremosa reivindica la creació d’un tresor comú europeu.
El rescat bis de Grècia no només és per salvar els bancs francesos i alemanys sinó també els contribuents. I és que dels 330.000 milions que deu Atenes només el 27% està en mans dels inversors privats, mentre que el BCE, la UE i l’FMI acaparen el 30% dels bons hel·lens. Jean-Claude Trichet ha traspassat la línia vermella marcada pels alemanys i, menystenint els dogmes de Frankfurt, ha comprat directament deute públic als perifèrics fins a empatxarse i ha acceptat bons gairebé tòxics com a garantia dels bancs privats. Algunes veus l’acusen d’haver convertit el BCE en un bad bank que farà fallida en cas d’una eventual reestructuració del deute grec. Precisament l’eurodiputat de CiU Ramon Tremosa es va reunir amb Trichet dijous per expressar-li la “preocupació de l’Eurocambra per la compra massiva de deute públic grec”, tot i la “baixa qualificació creditícia de gairebé insolvència”. I li va fer arribar el “malestar” d’alguns eurodiputats per la “pèrdua d’independència del BCE, que segons els tractats no pot acceptar ordres de la Comissió Europea ni dels estats”. Tremosa, membre de la comissió d’Economia, ha estat elegit ponent de l’informe que l’Eurocambra fa cada any sobre el BCE. “És un informe calent”, admet. La leverage ratio del BCE (la proporció entre els actius invertits i el capital i reserves disponibles) s’ha enfilat fins als 23 punts, no gaire lluny dels 30 amb què Lehman Brothers va fer fallida la tardor del 2008. Si es produís la temuda quitança del deute hel·lè (pèrdua del valor dels seus bons), el BCE seria el principal perjudicat i no podria resistir. L’informe es presentarà el 30 d’agost i es debatrà al ple del Parlament Europeu al novembre, ja amb el futur president del BCE, l’italià Mario Draghi, que haurà rellevat Trichet. Tremosa es va reunir durant una hora amb Trichet els punts més conflictius” i “conèixer així les dues versions dels fets” i no només les opinions dels articulistes i els eurodiputats. “Molts diputats alemanys i dels països nòrdics critiquen que el BCE ja no és independent perquè ha fet aquestes compres massives de deute públic que estan prohibides explícitament pel Tractat de Lisboa i pels estatuts del BCE”, li va advertir Tremosa. El Bundesbank alemany reclama que Trichet (i a partir de l’1 de novembre Draghi) es limiti a apujar o abaixar els tipus d’interès per contenir la inflació. Tremosa deplora la “manca de transparència de les discussions del consell de govern del BCE”. L’informe de l’eurodiputat reclama que les converses dels governadors del BCE siguin públiques i que se sàpiga, per exemple, qui està a favor d’apujar els tipus d’interès i qui no. A la Fed dels Estats Units o als bancs centrals d’Anglaterra, Suècia o el Japó, les converses del consell de govern es fan públiques. Tremosa també reivindica la creació d’un tresor comú europeu “perquè el BCE no s’hagi de desviar del seu mandat, que éscontrolar la inflació.
