En el article d’opinió publicat a la premsa local “No són carreteres, són eines d’arrelament”, el president de la diputació de Lleida Joan Talarn torna a recordar: “Tremp, el municipi més extens de Catalunya, te una densitat de 19,5 habitants per quilòmetre quadrat”.
Perquè Tremp és el municipi “més gran de Catalunya”?
l’any 1970 els ajuntaments de Sapeira i Espluga de Serra es van vendre a Tremp.
No només van entregar la gestió del territori sinó també els diners que tenien el municipis.
El Bolletí oficial de l’estat publicava el decret 3494/1970, de 25 de novembre pel qual s’aprova la incorporació dels municipis de Fígols de Tremp. Gurp, Sapeira i Espluga de Serra al de Tremp.
Amb l’annexió d’aquest territori Tremp es convertia en el municipi més gran de Catalunya.
Els anys setanta van ser el punt d’arrancada de l’èxode rural. La febre emigratòria es va acarnissar amb la Terreta. Barcelona, Tarragona, Lleida, Reus es van convertir en el destí dels que ho deixaven tot buscant millor vida.
Les cases es van tancar, els pobles es van anar abandonant i poc a poc la Terrera es va convertir en un dels territoris més despoblats de Catalunya.
Als anys noranta van aparèixer nous veïns. Els primers es van instal.lar a Espluga de Serra i Torogó, despres van colonitzar Aulàs, Els Massos de Tamurcia i fins i tot el Castellet.
Gent jove i canalla i una nova escola a Espluga de Serra, nova gent nova vida.
Nouvinguts i segones residències, Sapeira n’és un bon exemple. Segones i terceres generacions dels que un dia van marxar han arreglat la majoria de les cases.
Aulas i Espluga de Serrà s’han poblat amb joves vinguts d’arreu.
La Torre de Tamurcia ha estat el que més ha lluitat. Fa vint anys que encara hi havia 5 cases obertes. Poc a poc s’han anat tancant i deixen pas a segones residencies.
Els Masos, juntament amb el Mas de Farras aguanten. El relleu generacional ha funcionat i ha permes que les cases continuen vives.
Tercui, Escarlà, Espills, Esplugafreda, El Castellet, Torogó fa temps que han iniciat el procés de desaparició. Les cases cauen, l’herva va ocupant el seu espai.
SANT ESTEVE DE LA SARGA.
Sant Esteve va resistir l’ambat colonialista dels pobles de la conca de Tremp i va aconseguir mantenir-se com a municipi independent
Alzamora, Alsina, Beniure, Castellnou de Monsec, Clua de la Conca, Estorm, Mont-rebei, Moror, Sant Esteve de la Sarga i Torre de Amargós, agrupats van aconseguir aguantar l’embat unionista.
La febre de l’emigració també va castigar les contrades del congost de Montrebei.
MUNICIPI PROPI VERSUS NO TENIR-LO
Cinquanta anys després, Jordi Navarra Torres, alcalde de Sant Esteve de la Sarga, anuncia que s’ha aprovat una serie d’obres municipals per valor de 260 000 euros. D’aquesta partida , noranta mil es dedicaran a carreteres.
Aquestes aportacions per la millora de les comunicacions son periòdiques.
