“En l’intent de separar la llengua hi ha hagut de tot, però sempre sota el denominador comú de baixesa i de voluntat que féssim propi el menyspreu, que l’interioritzéssim. Xapurriau, patuès, lengua vernácula com a molt, eren i són encara mots que fan fortuna a l’administració aragonesa. De tan repetides, m’atreviria a dir que han fet molta fortuna, massa, en una part de la població”. Article sencer
