Un estudi del projecte Pobles Abandonats situa l’Alt Pirineu i Aran com el territori català amb més nuclis deshabitats. El Pallars Jussà suma 32 pobles sense habitants i 76 nuclis amb menys de 30 veïns.
El Pallars Jussà és la comarca de Catalunya amb més pobles abandonats, segons les dades presentades coincidint amb el Congrés Internacional (Des)Abandonament, celebrat de l’1 al 3 d’octubre a Barcelona.
L’estudi elaborat per l’Institut Ramon Muntaner i el projecte Pobles Abandonats ha analitzat prop de 1.500 nuclis de població de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Andorra i la Franja de Ponent per estudiar les dinàmiques de despoblament dels segles XIX i XX.
A Catalunya s’han comptabilitzat aproximadament 200 nuclis totalment deshabitats i més de 700 amb menys de 30 habitants. Més de la meitat dels pobles abandonats catalans es concentren a les comarques de Lleida.
84 pobles abandonats a l’Alt Pirineu i Aran
Les xifres mostren una concentració especialment elevada del fenomen a les comarques pirinenques.
L’Alt Pirineu i Aran compta amb 84 pobles abandonats i altres 268 nuclis amb menys de 30 habitants, fet que el converteix en el territori de Catalunya amb una major presència de petits nuclis despoblats o en situació demogràfica molt reduïda.
Dins d’aquest àmbit, el Pallars Jussà ocupa la primera posició, amb:
- 32 nuclis completament deshabitats
- 76 nuclis amb menys de 30 habitants
Per darrere se situa l’Alt Urgell, amb 17 pobles abandonats, i el Pallars Sobirà, amb 7. En conjunt, els dos Pallars sumen almenys 39 nuclis sense població permanent.
Les dades situen així el Pallars Jussà com una de les zones on el procés de despoblament rural ha tingut més incidència durant els darrers dos segles.
Un estudi de prop de 1.500 nuclis
El treball forma part del projecte Pobles Abandonats, una iniciativa dedicada a crear una base de dades sobre el patrimoni abandonat dels territoris de parla catalana.
L’Institut d’Estudis Catalans defineix el projecte com una iniciativa per al «coneixement i desenvolupament del patrimoni abandonat als Països Catalans».
La recerca no se centra únicament en els pobles completament deshabitats. També estudia aquells nuclis que mantenen una població molt reduïda i que poden trobar-se en risc de despoblament.
Els investigadors han treballat durant diversos anys en la identificació i documentació d’aquests assentaments i en l’anàlisi dels processos que expliquen la seva evolució demogràfica.
Entre els factors estudiats hi ha l’aïllament geogràfic, les dificultats de comunicació, la industrialització, els moviments migratoris cap a zones urbanes i determinades polítiques territorials, forestals i hidràuliques.
Tres dies de congrés a Barcelona
Les dades s’han posat sobre la taula en el Congrés Internacional (Des)Abandonament, celebrat de l’1 al 3 d’octubre a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, al carrer del Carme de Barcelona.
El congrés ha estat organitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona, l’Institut Ramon Muntaner, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i l’Institut d’Estudis Catalans.
Les jornades s’han estructurat en quatre grans blocs:
- Geografies de l’abandonament
- Patrimoni, abandonament i memòria a Europa
- Territoris en risc, territoris vius
- El futur dels llocs, anticipar l’abandonament
El congrés ha analitzat el despoblament des d’una perspectiva històrica, geogràfica, política i patrimonial, amb especial atenció als processos que han afectat les zones rurals i de muntanya.
La Terreta, dins d’un dels territoris més afectats
El procés de despoblament també és visible en els petits nuclis de la Terreta, on durant el segle XX es va produir una important pèrdua de població i alguns pobles van arribar a quedar sense habitants permanents.
La situació actual, però, varia considerablement segons cada nucli. Hi ha pobles que continuen sense població estable, altres amb només uns pocs habitants i d’altres que han recuperat residents després d’haver patit un fort procés de despoblament.
El nou inventari permet situar aquests casos dins d’un fenomen molt més ampli que afecta bona part del Pirineu català.
Les xifres presentades aquesta setmana deixen una dada especialment significativa: un de cada tres pobles abandonats de l’Alt Pirineu i Aran es troba al Pallars Jussà. Dels 84 nuclis abandonats comptabilitzats al conjunt pirinenc, 32 pertanyen a aquesta comarca.
