Los enemigos del fracking, la controvertida técnica de extracción no convencional de gas, tienen nuevos argumentos para cuestionarla o, al menos, exigir un estricto control medioambiental a este tipo de explotaciones de hidrocarburos. Un estudio publicado ayer en la revistaScience relaciona los terremotos con la inyección de aguas residuales, una de las técnicas que usa el fracking. Los investigadores, de la Universidad de Columbia, aseguran que seísmos ocurridos en lugares lejanos han desencadenado terremotos en zonas de Estados Unidos donde se elimina el líquido sobrante de las explotaciones (no solo de gas; también de petróleo) inyectándolo en el subsuelo a gran profundidad. El estudio habla, por ejemplo, de un terremoto en Chile que provocó actividad sísmica en Oklahoma y de otro en Japón (el del tsunami de 2011) que generó seísmos en Tejas.
La sismicidad inducida por terremotos ocurridos a miles de kilómetros es algo conocido, explica por correo electrónico el investigador principal, el geólogo Nicholas van der Elst. “Para que suceda, las fallas tienen que estar al borde del colapso, y eso sucede de forma natural cuando la presión de los fluidos es muy alta. Es la primera vez que observamos este tipo de terremotos inusuales en una región donde la presión ha aumentado de forma artificial”. Es decir, fruto de la actividad humana. Van der Elst precisa: “No hemos observado grandes terremotos como consecuencia directa del fracking. Es la eliminación de los fluidos la que supone mayor peligro”.
La fractura hidráulica, o fracking, consiste en romper las rocas que albergan los hidrocarburos (gas o petróleo) mediante la inyección a presión de un compuesto de agua, arena y productos químicos a gran profundidad. La técnica usa ingentes cantidades de agua, de las que luego hay que deshacerse. Una pequeña parte de los fluidos residuales retorna de manera natural a la superficie, pero la mayoría se trata, bien en superficie (se construyen balsas y se deja evaporar), bien reinyectándolos en el subsuelo. Esta última opción es la más utilizada en las explotaciones de Estados Unidos.
“La eliminación de agua residual en pozos profundos diseñados para ello tiene el potencial de inducir terremotos lo suficientemente potentes como para preocupar a la sociedad”, asegura vía e-mail William Ellsworth, especialista en sismología del Servicio Geológico de Estados Unidos (USGS). “Es muy común eliminar los líquidos residuales, no solo procedentes de fracking, sino de muchas otras fuentes, mediante este tipo de pozos en Estados Unidos, donde hay más de 30.000. Solo unos cuantos se han asociado con terremotos”, explica.
La técnica del fracking induce “miles de microterremotos” como parte del proceso industrial de fracturar la roca para extraer el gas, explica Ellsworth, que señala que el mayor de ellos alcanzó una magnitud de 3,6 en una zona remota de Canadá. “Este tipo de seísmos casi no suponen riesgo, no constituyen un problema de seguridad”. Hay que distinguir, por tanto, entre la fractura hidráulica y la inyección de aguas residuales. Es esta segunda la que en marzo provocó, según un estudio publicado en la revista científicaGeology, un seísmo de magnitud 5,7 en Oklahoma, que dejó dos heridos, 14 casas destruidas y carreteras dañadas. El trabajo de Science también habla de este incidente. Asegura que el gran terremoto que sufrió Chile en 2010 desencadenó 16 horas después uno de magnitud 4,1 en Oklahoma, precedente del de 5,7 que posteriormente provocó los destrozos.
“Este estudio es un acicate para profundizar más en estos riesgos, que hay que tener muy presentes”, afirma Luis Suárez, presidente del Colegio Oficial de Geólogos. “La actividad humana genera unos riesgos que incrementan el riesgo natural, pero me gustaría contextualizar queen Españala actividad sísmica es moderada”, añade. “Nuestra postura es clara: hay que conciliar el desarrollo económico con la protección del medio ambiente, sobre todo en un país como el nuestro, con una enorme dependencia energética. Eso sí, hay que tener reglas claras comunes en todo el Estado sobre los controles ambientales”, señala.
Shale Gas España, la plataforma de las empresas interesadas en explotar el fracking, subraya la “importancia de contar con los mecanismos necesarios para gestionar los riesgos asociados”. “En España, como parte de la Evaluación de Impacto Ambiental (que será obligatoria para los proyectos de exploración de gas no convencional), es obligatorio realizar pruebas antes, durante y después de la perforación de un pozo”, señala su portavoz.
Dos terremotos ocurridos en una explotación de fracking cerca de Blackpool (Inglaterra) en 2011 motivaron que el Reino Unido impusiera una moratoria de dos años. Los expertos aconsejaron extremar los controles. “Recomendamos establecer un monitoreo de microseísmos con un sistema de semáforo que paraliza la actividad si los terremotos alcanzan una determinada magnitud”, explica por e-mail David Styles, geólogo de la Universidad de Keele (Reino Unido) y coautor del informe encargado por el Gobierno, que hace dos meses volvió a dar luz verde al fracking.
Científics nord-americans han descobert noves evidències que associen els terratrèmols amb la pràctica de la fractura hidràulica. Se sabia que la injecció d’aigua a pressió per extreure gas podia provocar una sèrie de petits moviments sísmics, la majoria imperceptibles per als humans. Ara, però, s’ha certificat que la reinjecció dels fluids excedents del fracking al subsòl també atrau rèpliques de sismes llunyans, però en aquest cas amb una magnitud considerable. Els detractors de l’arribada d’aquesta activitat a Catalunya, doncs, es carreguen de raons. Quan s’extreu el gas del subsòl mitjançant la fractura hidràulica es genera també un fluid excedent que després s’ha de tractar o bé tornar a injectar al subsòl, però en un pou creat en un altre punt especialment amb aquesta finalitat. Aquesta és l’opció més habitual i també la que els investigadors de la Universitat de Columbia han associat a un efecte d’atracció cap a les rèpliques de grans terratrèmols, encara que tinguin l’epicentre en un punt molt llunyà del planeta. L’ús intensiu d’aquests pous pot provocar que les falles “arribin a un punt crític”, segons l’investigador Nicholas van der Elst. El seu article apunta que la injecció d’aigües residuals pot generar un alt estrèssísmic a les zones explotades i convertir-les en vulnerables. La sismicitat induïda per terratrèmols a milers de quilòmetres ja es coneixia, però és la primera vegada que es relaciona el fenomen natural amb activitats humanes. En concret, els científics van comprovar que el moviment de 8,8 graus en l’escala de Ritcher que va tenir lloc el 2010 a Xile va generar, setze hores després, una rèplica de 4,1 a Oklahoma. Durant mesos, aquesta zona de pous va registrar moviments lleus fins que, el novembre del 2011, un sisme de 5,7 graus va enderrocar habitatges i va malmetre carreteres. És el més gran registrat mai amb una implicació humana directa i no van registrar-se víctimes mortals. Els mateixos científics també van detectar relació directa entre els terratrèmols del Japó el 2011 (de 9 graus, que va generar el tsunami i l’incident a Fukushima) i de Sumatra (8,6) el 2012 amb rèpliques a Colorado i Texas, zones també sotmeses a un alt estrès per la injecció d’aigües residuals. Van der Elst remarca que no s’han observat grans terratrèmols com a conseqüència directa del fracking, sinó que estan associats a l’eliminació dels fluids que comporta aquesta activitat, però també d’altres com l’extracció de petroli. Es calcula que, només als Estats Units, hi ha uns 30.000 pous per canalitzar aquests residus. D’altra banda, un segon estudi, en aquest cas de la Universitat de Califòrnia, ha trobat una alta correlació entre les instal·lacions d’energia geotèrmica, que també injecten aigua al subsòl, amb l’activitat sísmica. Els geofísics van estudiar la quantitat de moviments registrats entre el 1981 i el 2012 a la regió de Salton Sea (Califòrnia) i van creuar les dades amb l’activitat de les plantes geotèrmiques. Així van veure que després del 2001 es van disparar tant la producció d’aquest tipus d’energia com l’activitat sísmica, si bé va ser d’intensitat menor. De fet, el sisme més important associat directament al fracking va ser un de 3,6 graus que va tenir lloc al Canadà. Publicat pel diari «El Punt Avui». Dilluns 29 de juliol de 2014
Mirades que recuperen el Pirineu d’ahir i passes per compartir la tardor.
👋 Introducció
Aquesta setmana, la Ribagorça ens convida a descobrir el territori des de dues perspectives: les imatges d’un explorador que va documentar el Pirineu i el moviment compartit de les passejades saludables. A Graus, un documental recupera la figura de Lucien Briet amb la participació del seu director. A Castejón de Sos, el començament del curs esportiu ofereix una proposta per caminar en grup i incorporar l’activitat física a la vida quotidiana.
Projecció d’«Érase una vez Briet»
📅 Data: Divendres 9 d’octubre de 2026.
🕐 Hora: 19:30 h.
📍 Lloc: Cine Salamero, Graus.
💶 Preu: Entrada lliure fins a completar l’aforament.
Qui era Lucien Briet, el viatger francès que va fotografiar i descriure els pobles del Pirineu? Aquest documental d’una hora s’endinsa en la seva vida a partir d’una investigació feta a banda i banda de la serralada. La projecció comptarà amb el realitzador, Eduardo de la Cruz, i forma part de la XII Semana Vicente de Heredia, dedicada al pionerisme i l’exploració. Una ocasió per acostar-se als paisatges i a les persones de l’Alt Aragó que Briet va deixar retratats.
Passejades saludables a Castejón de Sos
📅 Data: Dimarts 6 i dijous 8 d’octubre de 2026, segons la programació inicial del curs.
🕐 Hora: 10:30 h; cal confirmar l’horari definitiu.
📍 Lloc: Castejón de Sos; punt de trobada no publicat.
💶 Preu: Segons la tarifa aplicable del Servei Comarcal d’Esports; consulteu la quota en inscriure-us.
Info: Horari municipal de les activitats i informació del curs 2026–2027.
ℹ Descripció
Les passejades saludables figuren entre les activitats de Castejón de Sos del nou curs comarcal, que comença el 5 d’octubre. La proposta té dues sessions setmanals, dimarts i dijous al matí, i ofereix una manera de reservar temps per caminar i compartir activitat física. Cal haver-se inscrit abans d’assistir-hi. Com que els horaris poden canviar durant la primera setmana, convé confirmar la sessió i el punt de trobada amb el servei, al 974 54 65 62. El recorregut no està publicat.
ALTA RIBAGORÇA
La llum d’octubre ens convida a escoltar la veu dels poetes i a resseguir els castells que vetllen la conca.
👋 Introducció
Amb els primers dies d’octubre, el Pallars Jussà ens convida a viure la tardor entre els espais de trobada dels pobles i els camins que s’enfilen pels vessants. La pedra, la música i la paraula ens ofereixen maneres complementàries d’apropar-nos al territori, amb temps per escoltar i per observar. Aquesta setmana proposem una tarda cultural a Tremp, on Rumbesia farà dialogar la poesia de Màrius Torres amb la música d’Enric Granados, i una caminada pel municipi de Castell de Mur. Dues experiències per compartir, retrobar el patrimoni i descobrir com les veus i els paisatges continuen donant sentit a la vida de la comarca.
Concert «El llanto del glaciar»
Concert «El llanto del glaciar»
● 📅 Data: Dissabte 10 d’octubre de 2026, a les 19.30 h.
● 📍 Lloc: Església de Santa Maria de Taüll, la Vall de Boí.
● 💶 Preu: Gratuït, amb inscripció prèvia i places limitades.
● ℹ Info: Concert «El llanto del glaciar», de Turisme de la Vall de Boí. Informació i reserves.
Descripció:
La música i les imatges es troben en un entorn singular per acostar-nos a la fragilitat de les glaceres. Soul Mountain presenta un projecte que combina la projecció d’una filmació amb la interpretació de diverses peces musicals, entre les quals destaca «El llanto del glaciar». Una proposta oberta a tots els públics que convida a reflexionar sobre el canvi climàtic i la desaparició del gel, tot gaudint del patrimoni de Taüll. Cal inscriure-s’hi prèviament i confirmar la disponibilitat de places
L’Esvomegada d’Erill — grans paisatges i geomorfologia al descobert
● 📅 Data: Dissabte 10 d’octubre de 2026, a les 9.00 h.
● 📍 Lloc: Erill la Vall; trobada a l’aparcament del poble.
● 💪 Dificultat: Moderada, per a persones acostumades a caminar per la muntanya. Ruta circular de 9 km, amb 425 m de desnivell positiu i negatiu i unes 5 hores de durada.
● 💶 Preu: 10 € per persona; inclou guia titulat, assegurança d’accidents i explicacions durant la ruta.
Una caminada per descobrir les històries que guarda el relleu de la vall. Acompanyats d’un guia de muntanya i geògraf local, els participants coneixeran com les glaceres i els processos geològics han transformat el paisatge i han influït en la vida als pobles de muntanya. La ruta permet combinar l’exercici amb una lectura atenta de l’entorn. Cal tramitar la reserva i confirmar les places amb l’organització. S’ha de portar esmorzar, aigua, roba d’abric i calçat adequat; l’itinerari pot adaptar-se segons la meteorologia.
PALLARS JUSSÀ
La tardor arriba al Jussà amb música a la Vall Fosca i una trobada d’escaladores a la Pobla de Segur.
👋 Introducció
Els primers dies d’octubre conviden a recórrer una comarca on els pobles, les valls i les parets de roca tenen maneres diferents de reunir la gent. Aquesta setmana podem viure dues experiències en municipis diferents. A la Pobleta de Bellveí, la Fira Ramadera obre el cap de setmana amb un concert de Judit Neddermann que porta la música a un espai de trobada de la Vall Fosca. A la Pobla de Segur, la Trobada de Pubilles Escaladores aplega participants al voltant de l’escalada i d’activitats compartides. Dues propostes per acostar-nos al territori a través de la cultura i l’esport. La Vall Fosca
Flama i silenci — Rumbesia
● 📅 Data: 2026-10-07, dimecres, de 18.00 a 19.30 h — franja anunciada de l’activitat.
● 📍 Lloc: Espai Cultural la Lira, rambla del Doctor Pearson, 22, Tremp.
● 💶 Preu: No publicat; consultar amb l’Aula Universitària de Tremp.
● 🎟 Accés i reserves: Consultar les condicions d’assistència amb l’Aula;
● ℹ Info: Activitat inclosa en la programació de l’Aula Universitària de Tremp. Rumbesia
Descripció:
La Lira acull una proposta que ens permet acostar-nos a dos creadors vinculats a les terres de Lleida des d’una escolta compartida. A Flama i silenci, Rumbesia combina els poemes de Màrius Torres amb adaptacions de composicions d’Enric Granados, incorporant-hi arranjaments i ritmes de rumba. La companyia conserva els textos poètics i transforma el seu acompanyament musical per establir un diàleg entre les dues obres. Podem descobrir-hi una manera diferent d’escoltar els versos i de reconèixer les melodies, en una tarda que uneix sensibilitat literària i expressió musical. La proposta forma part de l’activitat cultural de l’Aula Universitària de Tremp i ens ofereix una ocasió per trobar-nos al voltant de la poesia
La Volta als Tres Castells
● 📅 Data: 2026-10-10, dissabte. Hora de sortida pendent de consultar amb l’organització.
● 📍 Lloc: Guàrdia de Noguera, punt d’inici i final, al municipi de Castell de Mur. Punt concret de trobada: consultar.
● 💪 Dificultat: Recorregut curt d’uns 8 km i 400 m de desnivell positiu; llarg de 13 km i 550 m. L’organització no publica una qualificació de dificultat.
● ℹ Info: Presentació de la caminada (Font: Ajuntament de Castell de Mur). Ajuntament de Castell de Mur
Descripció:
La Volta als Tres Castells torna amb una segona edició que ens convida a descobrir el patrimoni del municipi caminant. Les dues rutes passen pels castells de Guàrdia i de Mur, mentre que l’itinerari llarg incorpora també el castell de Miravet. Amb inici i final a Guàrdia de Noguera, la proposta relaciona els camins amb els nuclis de Collmorter i Santa Llúcia. L’Ajuntament destaca també el pas per l’ermita de Sant Feliu i per miradors sobre la Conca de Tremp, el Pirineu, Terradets i el Montsec. És una oportunitat per comprendre el paisatge des del terreny i compartir l’esforç de la caminada. Abans d’inscriure’ns, convé valorar la distància i el desnivell de cada opció i confirmar l’horari, el material necessari i les condicions de participació
PAIS DE TÒFONES
TERRA D'ARTISTES
2001. ARENY RECLAMA QUE EL FRONTAL DE TRESSERRA TORNI A CASA