Quan Hipias va interrogar Sòcrates preguntant-li per la seva idea de justícia, aquest li va respondre: “No facis cas de les meves paraules, fixa’t només en els meus actes.” Els actes i els detalls d’una persona són sempre els elements més clarificadors, són aquells on, finalment, s’evidencia la determinació d’una voluntat. Per si de cas encara existeixen ànimes càndides que continuen deixant-se enganyar per una il·lusió, la prova del cotó fluix del menyspreu amb què Marcelino Iglesias està tractant les llengües pròpies de l’Aragó va molt més enllà de l’aprovació d’una llei d’ús, protecció i promoció que en cap cas no oficialitza el català ni l’aragonès, i és el fet que ni tan sols han volgut perdre el temps mimant l’aparador, procurant vestir una escenificació encara que només hagués estat per quedar bé, per no acabar de fer el ridícul davant de la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries. Un dels detalls que el president Iglesias ha descurat ha estat el fet de no haver publicat la llei, precisament, en allò que, de boca enfora, qualifiquen de patrimoni històric i cultural aragonès, és a dir, en les llengües pròpies de l’Aragó! Em sembla que va ser Confuci que va deixar escrit: “Si el príncep és virtuós, els súbdits l’imitaran.” El passat 4 de març, el ple de l’ajuntament de Fraga va aprovar, amb els vots del PP i del PAR, la substitució del nom de cinc car-rers del polígon industrial Fraga est, que duien al damunt el pecat mortal de tenir la denominació en llengua catalana. L’alcalde es refugia darrere els empresaris del polígon per justificar l’injustificable, tot dient que el canvi respon a la petició formulada per aquest davant dels problemes per transmetre als seus clients els noms dels carrers. Doncs resseguint l’argument de mal pagador, no vull ni pensar quan aquests pobres empresaris vulguin ampliar negoci en països on el castellà no és la llengua oficial! Com es poden assassinar els mots amb aquesta impunitat? Dat i debatut, els carrers que fins ara guardaven i preservaven el patrimoni cultural i històric amb la difusió d’oficis perduts, ancestrals i vinculats a la població i a la seva demarcació geogràfica, com és el cas de Bataners, Adobacossis, Vencillaires, Matalasseres i Casillers passaran a dir-se: Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica i Oceania. Benvinguts, fragatins i fragatines, al món globalitzat!