El Govern aragonès informa que l’ensenyament de les llengües pròpies es limita a l’autorització de centres educatius, mentre el Consell d’Europa reclama mesures per reforçar-ne la protecció i la presència institucional.
El Govern d’Aragó ha reconegut davant del Consell d’Europa una reducció de les actuacions destinades a protegir i promoure el català que es parla a la Franja i l’aragonès. La informació consta en la documentació de seguiment de les recomanacions formulades per l’organisme europeu sobre l’aplicació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.
La resposta de l’executiu aragonès, presidit per Jorge Azcón i integrat pel PP i Vox, arriba després que el Consell d’Europa advertís de mancances en la protecció de les dues llengües i reclamés actuacions immediates per garantir-ne la continuïtat i el reconeixement.
Segons la informació recollida en el seguiment europeu i publicada per la premsa, el Govern d’Aragó ha comunicat que les competències en matèria lingüística han passat a l’àrea de Patrimoni després de la supressió de la Direcció General de Política Lingüística. Pel que fa a l’ensenyament, l’executiu assenyala que s’autoritzen centres educatius per impartir les llengües pròpies d’Aragó a partir del curs 2023-2024.
El Consell d’Europa reclama mesures per protegir el català a la Franja
L’informe d’avaluació publicat el setembre del 2024 pel Comitè d’Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries ja havia identificat un deteriorament de la situació lingüística a Aragó.
Entre les recomanacions adreçades a les autoritats aragoneses figuraven la inclusió explícita de la denominació català a l’Estatut d’Autonomia i l’adopció de mesures de protecció i promoció de la llengua en cooperació amb la comunitat de parlants.
L’organisme europeu també havia assenyalat la necessitat de reforçar les polítiques públiques relacionades amb l’aragonès, especialment pel que fa al seu ensenyament, reconeixement i ús social.
Els canvis en la política lingüística del Govern d’Aragó
La reorganització administrativa de les competències lingüístiques s’emmarca en els canvis impulsats pel Govern d’Aragó. La Direcció General de Política Lingüística, que anteriorment coordinava programes de promoció, ensenyament i difusió de les llengües pròpies, va desaparèixer de l’estructura de l’executiu.
El pacte de govern subscrit pel PP i Vox l’abril del 2026 també preveu modificar la legislació sobre patrimoni cultural i suprimir l’Institut Aragonès del Català, un organisme vinculat a la formació del professorat i a l’elaboració de materials educatius. L’acord estableix un calendari d’actuacions que s’estén fins al 2027.
Pel que fa al reconeixement legal, l’Estatut d’Autonomia d’Aragó protegeix les llengües i modalitats lingüístiques pròpies, però no identifica expressament el català amb aquesta denominació. El castellà continua sent l’única llengua oficial de la comunitat autònoma.
L’ensenyament del català i l’aragonès als centres educatius
L’ensenyament de les llengües pròpies constitueix un dels principals àmbits d’aplicació de les recomanacions europees. Durant el curs 2023-2024, Aragó disposava de 114 centres autoritzats per impartir català o aragonès, segons les dades difoses aleshores per la Direcció General de Política Lingüística.
D’aquests centres, 41 tenien autorització per ensenyar català i 73 per impartir aragonès. Les dades situaven en aproximadament 6.000 els alumnes que estudiaven alguna de les dues llengües, amb més d’un centenar de docents especialitzats.
La normativa educativa aragonesa preveu projectes lingüístics que permeten incorporar aquestes llengües a l’activitat escolar. L’Ordre ECD/685/2020 regula la participació dels centres públics i concertats en aquests programes.
L’objectiu establert és afavorir el desenvolupament de les competències lingüístiques de l’alumnat, amb referències als nivells B2 al final de l’educació obligatòria i C1 en acabar el batxillerat.
El català de la Franja i la seva protecció legal
El català es parla tradicionalment en municipis de la Franja, al territori oriental d’Aragó, en comarques com el Baix Cinca, la Llitera, el Matarranya i la Ribagorça.
La seva situació jurídica és diferent de la del català a Catalunya, les Illes Balears o el País Valencià, ja que a Aragó no té reconeguda la cooficialitat.
La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, ratificada per Espanya el 2001, estableix compromisos de protecció que també inclouen les llengües tradicionalment parlades en territoris on no són oficials.
Aquests compromisos comprenen àmbits com l’educació, la cultura, els mitjans de comunicació, les administracions públiques i la preservació del patrimoni lingüístic.
Un nou informe europeu previst per al novembre
El Consell d’Europa té prevista per a la segona quinzena de novembre la publicació d’una nova avaluació sobre el compliment de les recomanacions relatives a les llengües regionals o minoritàries a Espanya, segons la informació publicada en la notícia que ha donat a conèixer la resposta aragonesa.
Aquest procés de seguiment permet examinar les actuacions comunicades per les administracions i valorar fins a quin punt responen a les recomanacions anteriors.
El nou document haurà de permetre conèixer l’avaluació del Comitè d’Experts sobre les mesures adoptades a Aragó i la situació del català i l’aragonès, especialment en els àmbits del reconeixement institucional, l’ensenyament i la promoció cultural.
