Amb una jornada a Areny de Noguera es volen donar a conèixer els primers escrits que contenen parts remarcables en català.
L’Ajuntament d’Areny de Noguera (Ribagorça) i el de Tremp (Pallars Jussà) han fet una jornada al Centre d’Interpretació de la Ribagorça per posar en relleu el valor patrimonial de la llengua catalana a la Franja i divulgar la situació en què es troba actualment arran de l’entrada en vigor de la nova llei de llengües aragonesa, seguint els compromisos adquirits en la signatura de la recent Declaració de Mequinensa.
El ‘Jurament feudal‘ de Radulf Oriol, castlà d’Areny i d’Orrit, a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047), és el primer document que conté parts remarcables en català. Aquest escrit i molts més a la Terreta s’han donat a conèixer en aquesta jornada.
Encara avui moltes persones i alguns manuals moderns creuen i recullen que les ‘Homilies d’Organyà’ i el mal anomenat ‘Forum Iudicum’ són els primers texts en català, una visió que, des del punt de vista científic, resulta anacrònica i dificulta el coneixement i la justa valoració d’una part important del patrimoni de la llengua catalana.
Resulta, doncs, important donar a conèixer al gran públic l’existència d’un bon nombre de texts que aporten una informació extraordinària sobre un moment clau en la història de les llengües: el seu accés a l’escriptura. El català va anar aflorant de manera progressiva a partir del segle IX en documents escrits en llatí, però sobretot al llarg del segle XI, quan ja es troben texts en què hi ha fragments en català significatius. El ‘Jurament feudal’ de Radulf Oriol, castlà d’Areny i d’Orrit, a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047), el ‘Jurament de compareixença’ (1031-1035) i el ‘Jurament feudal de fidelitat’ de Ramon Guillem de Pallars Sobirà a Ramon V de Pallars Jussà (1047-1098), són documents que contenen parts remarcables en català.
Atès que aquest primer text prové de la zona de la Terreta, avui a cavall entre l’Aragó i Catalunya, entre els municipis d’Areny de Noguera i de Tremp, serveix de motiu per posar en valor les relacions històriques i socials que s’han mantingut fins avui en aquesta zona i l’existència d’un fonament comú: la llengua i el text que en documenta els orígens.
Durant la jornada s’ha inaugurat l’exposició ‘Els orígens del català: Jo fideles vos seré’, amb texts dels segles XI i XII que il·lustren l’accés de la llengua catalana a l’escriptura i que es podrà visitar fins nadal, desprès aquesta exposició es traslladarà a Tremp. També es posen en relació amb el territori d’on van sorgir i amb alguns elements arquitectònics patrimonials de l’època.
En l’acte hi han assistit molts alcaldes de la Ribagorça, 2 senadors (Paco Boya i Jose Maria Becana) així com representants del consell comarcal del Pallars Jussà i veïns de la zona, en total prop d’un centenar de persones. Com a ponents han intervingut els filòlegs Maite Moret (Universitat de Saragossa), Joan Anton Rabella (Institut d’Estudis Catalans) i Ramon Sistac (Universitat de Lleida).
Els Ajuntaments de Tremp i Areny de Noguera (Osca) han celebrat una jornada per reivindicar el valor patrimonial del català a la Franja després de l’entrada en vigor de la nova llei de llengües aragonesa. Durant la jornada s’ha parlat del primer text on el català hi té una presència important. Es tracta d’un jurament de fidelitat a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047), on s’hi citen els castells d’Orrit i Areny de Noguera. Aquesta jornada reivindica el paper de la Terreta en els orígens del català i vol trencar amb la visió «anacrònica» que, des del punt de vista científic, significa mantenir les Homilies d’Organyà i el Forum Iudicum com els primers textos en català.
La jornada i la inauguració de l’exposició sobre els orígens de la llengua catalana s’ha fet a Areny de Noguera al mateix municipi que es va convertir en el primer de l’Aragó en votar a favor d’anomenar ‘català’ la llengua que es parla al municipi, enlloc d’aragonès oriental, com a resposta a l’avantprojecte de llei de Llengües.
Maite Moret, filòloga i professora de la Universitat de Saragossa, ha explicat que la nova llei de llengües aragonesa, que elimina tota referència al català a favor de la ‘llengua aragonesa pròpia d’Aragó oriental’ (Lapao), l’únic que ha fet és canviar el nom de la llengua que es parlava en aquest territori donat que la gent segueix parlant el mateix. Per a Moret ha quedat demostrat que les fronteres administratives ben poca cosa tenen que veure amb les fronteres lingüístiques.
Moret ha posat d’exemple els texts medievals, escrits en català, que s’entenien d’igual manera a les dos vessants de la Franja i no hi havia cap dificultat de comprensió, «igual que passa actualment», ha afegit. Segons Moret, el que sí què és una problema de la nova llei de llengües aragonesa és que els parlants s’han vist desproveïts del nom de la llengua que parlen.
Ramon Sistac, professor de la Universitat de Lleida, ha defensat la Franja com una terra catalanoparlant des de sempre, des del mateix moment en que el llatí es va convertir en català. Sistac s’ha mostrat contundent i ha dit que des d’un punt de vista científic i universitari el que poden fer els governs és fer polítiques lingüístiques però no canviar el nom d’una llengua.
Per Sistac els habitants seguiran parlant català però el que el govern d’Aragó ha evitat amb la nova llei de llengües es qualsevol intent de normalització de la llengua. Sistac ha reconegut que és difícil de preveure que passarà en una o dues generacions donat que aquest territori de la Franja té poca població, molt envellida i molt dispersa.
Joan Anton Rabella de l’Institut d’Estudis Catalans, ha defensat el reconeixement per aquests primers documents escrits en català. Rabella destaca d’aquesta documentació la seva localització, ja que la majoria dels primers texts catalans conservats provenen del Pallars i de l’Alt Urgell. Rabella explica que aquesta zona de Catalunya, l’àrea de l’antic bisbat d’Urgell, amb una romanització més feble, hauria mantingut més vius els substrats lingüístics anteriors. Aquest factor, juntament amb el llatí empobrit que usaven els escrivans, va facilitar l’aparició primerenca de la llengua catalana en la documentació. Dels nou primers documents publicats que es coneixen en català, set se situen a la zona del Pirineu occidental.
Per aquest motiu, Joan Anton Rabella creu que resulta important donar a conèixer al gran públic l’existència d’un bon nombre de textos que aporten una informació extraordinària sobre un moment clau en la història de les llengües: el seu accés a l’escriptura.
El català va anar aflorant de manera progressiva a partir del segle IX en documents escrits en llatí, però sobretot al llarg del segle XI, quan ja trobem texts en què hi ha fragments en català significatius. El Jurament feudal de Radulf Oriol, castlà d’Areny i d’Orrit, a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047), el Jurament de compareixença (1031-1035) o el Jurament feudal de fidelitat de Ramon Guillem de Pallars Sobirà a Ramon V de Pallars Jussà (1047-1098), són documents que contenen parts remarcables en català.
Durant la jornada s’ha inaugurat l’exposició Els orígens del català: ‘Jo fideles vos seré’. S’hi mostren texts dels segles XI i XII que il·lustren l’accés de la llengua catalana a l’escriptura, i que procedeixen de la zona del Pallars, i es posen en relació amb el territori d’on van sorgir i amb diversos elements arquitectònics patrimonials de l’època.
Atès que aquest primer text prové de la zona de La Terreta, avui a cavall entre Aragó i Catalunya, entre els municipis d’Areny de Noguera i de Tremp, a tots dos alcaldes els ha servit de motiu per posar en valor les relacions històriques i socials que s’han mantingut fins avui en aquesta zona fronterera i l’existència d’un fonament comú: la llengua i el text que en documenta els orígens.
La tardor avança entre els colors de la Terreta i els pobles del Pallars Jussà, convidant-nos a descobrir històries i natura.
Introducció
El novembre arriba al Pallars Jussà amb els paisatges tenyits de tonalitats ocres, els matins més frescos i aquella calma que acompanya els dies curts de tardor. Els pobles de la comarca continuen oferint espais de trobada i propostes que ens permeten compartir experiències, descobrir el territori i apropar-nos al patrimoni natural i cultural que ens envolta. Aquesta setmana, la comarca ens convida a combinar la imaginació del cinema amb l’observació de la fauna salvatge. A Tremp, una sessió de cinema familiar ens transportarà a mons plens de sensibilitat i descoberta. A la Terreta, una visita al menjador dels voltors ens acostarà a les grans aus carronyaires del Prepirineu. Dues activitats per gaudir del Pallars des de mirades diferents.
Cinexic — Astres immòbils \\ Les Astres Immobiles – noemigruner
La Biblioteca Pública Maria Barbal de Tremp acull una nova sessió del cicle Cinexic, dedicat a acostar el cinema infantil en català als més petits i a les seves famílies. Aquesta vegada, la proposta és Astres immòbils, un programa de tres curtmetratges d’animació que ens convida a descobrir universos visuals plens de colors, emocions i imaginació. Les històries de Astres immòbils, Luce i la roca i El naixement dels oasis exploren qüestions com l’amistat, el respecte a les diferències, la convivència i la descoberta personal. A través de personatges singulars i narracions delicades, el cinema es converteix en una porta oberta a la reflexió i a la sensibilitat. Una oportunitat per compartir una tarda cultural en família i gaudir de propostes audiovisuals que combinen entreteniment i valors educatius.
● Preu: entrada general 4 €; bonificada 3 €; gratuïta per a menors de 6 anys.
● Dificultat: visita guiada d’observació; consultar les condicions d’accés.
● Reserva: imprescindible.
● Informació i reserva: Reserva de la visita del 7 de novembre (Ajuntament de Tremp — Casal dels Voltors). Gestió i venda d’entrades
Descripció
La Terreta ens convida a descobrir un dels espectacles naturals més singulars del Pallars Jussà: l’observació de les grans aus carronyaires que habiten les serres prepirinenques. La visita comença al Casal dels Voltors, situat a la Torre de Tamúrcia, des d’on ens acostarem al menjador dels voltors, un espai destinat a contribuir a la conservació d’aquestes aus. Acompanyats per un guia, podrem conèixer els seus hàbits, les característiques de les diferents espècies i la seva funció en l’equilibri dels ecosistemes. Aquest territori és especialment interessant per la presència del voltor comú, el voltor negre, el trencalòs i l’aufrany. La possibilitat d’observar-los en el seu entorn ens ofereix una experiència de descoberta de la biodiversitat i del valor natural de la Terreta. Una proposta per viure el paisatge amb una mirada atenta i respectuosa, en un dels racons més tranquils de la comarca.
ALTA RIBAGORÇA
La calma de novembre entre pintures romàniques, pobles de pedra i camins de tardor.
👋 Introducció
El novembre convida a descobrir l’Alta Ribagorça sense presses, alternant el recolliment dels seus temples amb el paisatge canviant de la muntanya. Aquesta setmana proposem una visita al cor de Taüll i una excursió a concertar per la Vall de Boí. L’agenda combina una proposta cultural permanent amb una oferta de natura sota reserva, pendent de confirmar per a les dates escollides.
Santa Maria de Taüll, una mirada als colors del romànic
Santa Maria de Taüll, una mirada als colors del romànic
● 📅 Data: Del 2 al 8 de novembre de 2026. Visita permanent per lliure.
● 🕐 Horari: De dilluns a dissabte, de 10.00 a 19.00 h; diumenge, de 10.00 a 14.00 h.
● 📍 Lloc: Església de Santa Maria de Taüll, la Vall de Boí.
Al centre del poble, Santa Maria de Taüll ofereix una ocasió per aturar-se davant les formes i els colors de l’art medieval. A l’interior es poden contemplar les reproduccions de les pintures de l’absis central i del mur sud, amb l’escena de l’Epifania presidint la capçalera. La visita permet descobrir també el fragment original del Bany de l’infant Jesús, reintegrat al seu emplaçament el 2024. Una proposta tranquil·la per acostar-se al patrimoni de la vall i completar el passeig pels carrers de Taüll.
Descobrir Aigüestortes amb les activitats de tardor
Descobrir la tardor amb un guia a la Vall de Boí
● 📅 Data: Dia a concertar entre el 2 i el 8 de novembre de 2026, subjecte a confirmació.
● 📍 Lloc: La Vall de Boí o sector ribagorçà del Parc Nacional d’Aigüestortes; itinerari i punt de trobada a acordar.
● 💪 Dificultat: Variable segons la ruta, amb opcions fàcils i recorreguts més exigents.
● 💶 Preu i durada: Cal consultar-los amb el guia. ● ℹ Informació: Excursions de tardor — Turisme de la Vall de Boí.
● 📞 Reserves: Roger Gras, 600 025 918, també per WhatsApp. Vall de Boí
Descripció:
Una invitació a observar el paisatge amb més atenció i deixar-se acompanyar pels camins de la vall. L’oferta inclou excursions a Aigüestortes, senderisme i observació de fauna, amb recorreguts que es poden escollir segons els interessos i el nivell del grup. Abans de reservar, cal concretar la ruta, l’horari, el preu i les condicions de la sortida. Vall de Boí Disponibilitat pendent de confirmar: Turisme de la Vall de Boí anuncia aquesta oferta fins al 8 de novembre, mentre que Turisme Alta Ribagorça n’indica el final l’1 de novembre. Per aquesta discrepància, no es pot presentar com una sortida confirmada per a la setmana sense consultar el guia.
RIBAGORÇA
Històries que ens fan recórrer Graus i passes que omplen de vida el circuit de Benavarri.
👋 Introducció
Novembre comença amb dues maneres de trobar-nos i descobrir la comarca. Dilluns, una visita teatralitzada ens acosta al Graus de 1930 a través de les anècdotes vinculades a Joaquín Costa i a la vida del poble. Diumenge, Benavarri pren el relleu amb una matinal de cros que aplega corredors de diferents edats. Una setmana per escoltar històries pels carrers i compartir l’afició de córrer a l’aire lliure.
«Los papeles de Costa: Una visita teatralizada al Graus de 1930»
📅 Data: Dilluns 2 de novembre de 2026.
🕐 Hora: 12.00 h. Durada prevista: 45 minuts.
📍 Lloc: Graus. Cal confirmar el punt de trobada en inscriure’s.
💶 Preu: Inscripció gratuïta, amb aforament limitat.
El personatge del regidor i activista cultural Vicente Barrós rep un grup d’estudiosos de l’obra de Joaquín Costa i els acompanya en direcció a l’Ajuntament. Aquest és el fil d’una visita que situa els participants al Graus de 1930 i combina el passeig amb les anècdotes de la vida local. Costa hi és present, però també les històries quotidianes del poble. Una proposta per acostar-se al passat a través del teatre i mirar els carrers amb la curiositat de qui els descobreix de nou.
V Marxa per la Cura del Càncer a Campo
Una caminada solidària per la investigació
● 📅 Data: Dissabte 31 d’octubre de 2026.
● 🕐 Hora: No publicada a la informació consultada.
● 📍 Lloc: Campo, Ribagorça. Punt de sortida pendent de confirmar.
● 💶 Preu: No especificat; hi ha samarretes commemoratives disponibles.
Campo celebra la cinquena edició de la Marxa per la Cura del Càncer, una iniciativa impulsada per l’associació Amoranza que uneix activitat física, solidaritat i compromís amb la investigació. La caminada convida veïns i visitants a compartir una jornada amb un objectiu comú: donar suport a les persones afectades per la malaltia i les seves famílies. Els fons recaptats es destinaran a l’Institut d’Investigació Sanitària d’Aragó i a ASPANOA. Cinc anys després de la primera convocatòria, Campo continua caminant per aquesta causa.
PAIS DE TÒFONES
TERRA D'ARTISTES
2001. ARENY RECLAMA QUE EL FRONTAL DE TRESSERRA TORNI A CASA
