El municipi del Gironès va ser incorporat a Sant Julià de Ramis el 1972, en un procés relacionat amb les dificultats econòmiques de l’Ajuntament. El cas presenta paral·lelismes amb la Terreta, que va perdre els ajuntaments de Sapeira i Espluga de Serra el 1970, però també diferències en la resposta institucional a les reivindicacions de segregació.
Medinyà, al Gironès, torna a plantejar la recuperació de la independència municipal més de mig segle després de la seva annexió a Sant Julià de Ramis. L’operació, aprovada el 1972 durant la dictadura franquista, va comportar la desaparició del seu ajuntament com a administració independent.
Les dificultats econòmiques derivades d’unes obres públiques i la política estatal de concentració municipal figuren entre els factors que expliquen aquella decisió. Un procés amb punts en comú amb el que havien viscut només dos anys abans els municipis de Sapeira i Espluga de Serra, a la Terreta, incorporats a Tremp el 1970.
La reivindicació de Medinyà ha passat per diversos procediments administratius i judicials. El 2015, el Parlament de Catalunya va aprovar la recuperació de la seva independència municipal, però el Tribunal Constitucional va anul·lar aquella llei el 2017. Ara, la legislació de memòria democràtica podria obrir una nova via per restituir el municipi.
Els problemes econòmics que van precedir l’annexió de Medinyà
L’origen de l’annexió es remunta als anys anteriors a 1972, quan Medinyà encara disposava d’un ajuntament propi, encapçalat per Eduard de Fonsdeviela, marquès de Medinyà.
Una de les explicacions històriques sobre els motius de la incorporació està relacionada amb les obres d’urbanització impulsades al poble i els problemes financers que se’n van derivar.
L’any 2019, l’aleshores alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió, va explicar al diari Ara que Fonsdeviela havia promogut diverses actuacions per millorar l’aspecte de Medinyà amb motiu d’un concurs destinat a escollir el poble més bonic d’Espanya.
Segons aquesta reconstrucció, Medinyà no va guanyar el concurs i l’Ajuntament va haver d’afrontar el cost de les obres. Les dificultats per pagar-les haurien portat l’alcalde a impulsar la incorporació a Sant Julià de Ramis, que disposava d’una situació econòmica més favorable.
Aquesta explicació també apareix en un article de Guillem Trias publicat el 2025 a la revista La Llera del Ter, que relaciona l’annexió amb l’endeutament municipal i amb els incentius econòmics que l’Estat franquista oferia per facilitar les fusions.
Les fonts disponibles, tanmateix, no permeten determinar l’import exacte d’aquell deute.
El decret franquista de 1972 que va fer desaparèixer l’Ajuntament
L’annexió es va formalitzar mitjançant el Decret 2049/1972, del 13 de juliol, publicat al Butlletí Oficial de l’Estat el 26 de juliol.
La disposició, signada per Francisco Franco, aprovava la incorporació de Medinyà a Sant Julià de Ramis i presentava el procediment com una iniciativa voluntària acordada pels dos ajuntaments, justificada per raons econòmiques i administratives.
Els consistoris de l’època, però, no havien estat escollits democràticament. L’acord institucional no acreditava, per tant, que la població hagués estat consultada.
Segons la investigació publicada a La Llera del Ter, els veïns de Medinyà van conèixer la notícia de l’annexió a través del diari Los Sitios, que el 3 de juliol de 1972 va informar de la incorporació municipal.
A partir d’aquell any, Medinyà va deixar de tenir administració municipal pròpia.
El paral·lelisme amb la Terreta: dues annexions franquistes separades per dos anys
La desaparició de l’Ajuntament de Medinyà presenta similituds amb el procés que havia afectat la Terreta dos anys abans.
El 26 de novembre de 1970, el Govern franquista va aprovar el Decret 3494/1970, que incorporava els municipis de Sapeira, Espluga de Serra, Fígols de Tremp i Gurp al municipi de Tremp.
En aquest cas, el decret detallava els motius de l’operació: la despoblació dels termes municipals, la manca de recursos econòmics per complir les obligacions mínimes dels ajuntaments i la consideració de Tremp com a centre d’atracció dels habitants d’aquells municipis.
Sapeira i Espluga de Serra es van afegir a un expedient d’incorporació que inicialment havien promogut Fígols de Tremp i Gurp, al·legant circumstàncies semblants.
Les dues annexions es van produir, per tant, dins de la política de concentració municipal desenvolupada durant els darrers anys del franquisme, tot i que les causes econòmiques immediates eren diferents.
A Medinyà, les investigacions històriques relacionen la pèrdua de l’Ajuntament amb l’endeutament derivat de les obres d’urbanització. A la Terreta, la documentació oficial assenyala principalment la despoblació i la insuficiència de recursos per mantenir els serveis municipals.
En tots dos casos, la desaparició dels ajuntaments es va formalitzar mitjançant decisions de les corporacions municipals franquistes i decrets del Govern espanyol, sense que consti una consulta democràtica a la població afectada.
Medinyà inicia el camí per recuperar la independència
Amb el restabliment de les institucions democràtiques, la recuperació de la independència municipal es va convertir en una reivindicació d’una part de la població de Medinyà.
El 1995 es va constituir el Col·lectiu Pro Medinyà Independent, que va impulsar diferents iniciatives per recuperar l’Ajuntament.
El 1997, l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis va iniciar un expedient de segregació, i el març del 2000 va acordar tramitar un nou procediment.
Tot i els informes favorables del Consell Comarcal del Gironès i de la Diputació de Girona, la Generalitat va denegar la petició mitjançant el Decret 66/2003, perquè Medinyà no complia els requisits legals per constituir un nou municipi.
La reivindicació, però, va continuar.
El 21 d’octubre de 2011, el ple extraordinari de Sant Julià de Ramis va aprovar per unanimitat donar suport a la restitució de Medinyà i impulsar les actuacions necessàries davant del Parlament de Catalunya.
Aquest posicionament institucional va tenir continuïtat durant els anys següents i va contribuir a facilitar el procés polític que culminaria el 2015.
La Terreta: un referèndum favorable a la segregació que no es va materialitzar
La reivindicació de Medinyà també presenta paral·lelismes amb la que es va desenvolupar a la Terreta, però amb una resposta institucional diferent.
El 25 d’abril de 2010, els habitants de la Terreta van participar en una consulta popular organitzada per la plataforma La Terreta Decideix per determinar si volien separar-se administrativament de Tremp.
El resultat va ser de 60 vots favorables a la segregació, tres contraris, un en blanc i un de nul, amb una participació aproximada del 60%.
Els promotors defensaven la constitució d’un ajuntament propi i la vinculació del territori a la comarca de l’Alta Ribagorça, en lloc del Pallars Jussà. Entre els arguments exposats figuraven la distància fins a Tremp, les deficiències en determinats serveis i accessos i la vinculació històrica i geogràfica de la Terreta amb la Ribagorça.
Després de la consulta, els representants veïnals es van reunir amb l’aleshores alcalde de Tremp, Víctor Orrit, i van traslladar els resultats a la Generalitat.
Inicialment, Orrit va manifestar la disposició del PSC a donar suport a les peticions quan el Departament de Governació iniciés el procediment. Tanmateix, la iniciativa no va prosperar i posteriorment els promotors van denunciar la manca de suport efectiu i d’avenços administratius.
El procés va derivar en l’estudi d’altres fórmules, com la creació d’una entitat municipal descentralitzada, sense que s’arribés a recuperar un ajuntament independent.
En aquest punt apareix una diferència entre els dos territoris. A Medinyà, l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis va assumir institucionalment la reivindicació de segregació i va arribar a aprovar-ne el suport unànime. A la Terreta, malgrat el resultat favorable de la consulta popular, no es va consolidar un procés institucional equivalent amb l’Ajuntament de Tremp.
Medinyà recupera la independència el 2015, però el Tribunal Constitucional l’anul·la
El 10 de juny de 2015, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 8/2015, de creació del municipi de Medinyà.
La norma permetia segregar una part del terme municipal de Sant Julià de Ramis i recuperar la denominació històrica de Medinyà com a municipi independent.
El terme recuperat tenia una superfície de 7,66 quilòmetres quadrats i incloïa, a més del nucli de Medinyà, els veïnats de Santa Fe de la Serra, Tomet, Lladrers i Vall-llobera.
Durant el període transitori, una comissió gestora es va encarregar del govern municipal.
La independència, però, va durar poc més de dos anys.
El Govern espanyol va presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei catalana i, el 21 de setembre de 2017, el Tribunal Constitucional va dictar la Sentència 108/2017, que declarava inconstitucional i nul·la la creació del municipi.
El tribunal va considerar que la norma catalana incomplia la legislació bàsica estatal, que establia un mínim de 5.000 habitants per crear nous municipis.
El Parlament havia defensat que el cas de Medinyà constituïa una restitució històrica i no la creació d’un municipi completament nou, però aquesta interpretació no va evitar l’anul·lació.
Medinyà va tornar a formar part administrativament de Sant Julià de Ramis.
La memòria democràtica obre una nova via el 2026
La tramitació de la legislació catalana de memòria democràtica ha tornat a situar la restitució de Medinyà en l’agenda política.
El projecte de llei incorpora una disposició que preveu recuperar per segregació el municipi històric, incorporat a Sant Julià de Ramis durant el franquisme.
La proposta planteja abordar el procediment com una reparació dels efectes d’una decisió adoptada durant la dictadura i reconèixer circumstàncies excepcionals en l’aplicació dels requisits legals de creació de municipis.
La restitució continua disposant del suport institucional de Sant Julià de Ramis.
La votació parlamentària prevista per al 21 d’octubre de 2026 va quedar ajornada després que el Partit Popular sol·licités un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre el projecte legislatiu.
La continuïtat del procediment dependrà de la tramitació de la llei i de la seva aplicació posterior.
Dos territoris amb un passat administratiu compartit i trajectòries diferents
Medinyà i la Terreta comparteixen l’origen franquista de les annexions municipals, produïdes els anys 1972 i 1970, respectivament, en un context de concentració administrativa i dificultats econòmiques.
Amb l’arribada de la democràcia, els dos territoris van impulsar reivindicacions per recuperar una administració pròpia.
Medinyà va aconseguir una llei de restitució el 2015, anul·lada dos anys després pel Tribunal Constitucional, i actualment busca una nova via mitjançant la legislació de memòria democràtica.
A la Terreta, la consulta popular del 2010 va expressar un suport majoritari dels participants a la segregació de Tremp, però el procés no va culminar en cap canvi de la situació municipal.
La relació amb els respectius ajuntaments de referència constitueix una de les diferències documentades entre els dos casos: el suport formal de Sant Julià de Ramis a la restitució de Medinyà i la manca d’un acord institucional equivalent que permetés avançar en la segregació de la Terreta.
Més de cinquanta anys després de les annexions, Medinyà continua pendent de resoldre la seva restitució municipal, mentre que Sapeira i Espluga de Serra continuen integrats al municipi de Tremp.
