Oficina del BBVA de la localitat de Zaidín (Osca). Onze del matí de divendres. «¿Em podeu parlar en català? » Una senyora gran explica al caixer que no entén el castellà i la conversa segueix en la seva llengua
materna. Veí de Fraga, Jorge Villagrasa, l’empleat, creu que al batejar el català de la Franja com a aragonès oriental la consellera de Cultura del Govern aragonès, Dolores Serrat (Ripoll, 1956), dóna ales als qui, com ell, volen tenir dret a triar dirigir-se a l’Administració en català. Gairebé a la mateixa hora, a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, un altre fragatí, José Ramon Azany, aplaudeix la consellera: «Jo no parlo català, parlo fabla». La seva presència a les consultes és una mostra de la relació d’Osca i Lleida. Comparteixen llengua, rius, metges i van compartir diòcesi. Serrat aixeca polseguera a la Franja, però ni el PSOE ni Convergència Democràtica de la Franja (CDF) esperen mobilitzacions. La primera bronca li ha arribat de més lluny, a Calaceit, un poble de Terol de 500 habitants. Sota el pòrtic de l’ajuntament l’esperaven vuit veïns amb samarretes en què posava: «Aquí parlem català».
Analfabets
Per Marta Canales, presidenta de CDF, el que és greu és que, a l’hora de la veritat, a l’institut de Graus l’any que ve ja no s’impartirà català, «i si se suprimeix del sistema educatiu, la població torna a ser analfafeta en la seva pròpia llengua». Fins i tot l’Ajuntament de Fraga, que guarda silenci sobre la denominació d’aragonès oriental, avisa que no admetrà canvis educatius perquè els seus estudiants tinguin oportunitats
a Catalunya. El rebuig més valent a l’esborrany de la llei de llengües arriba del departament de Filologia Catalana la Universitat de Saragossa (UZ), que considera il·lògic legislar sobre un idioma sense nom i insisteix que la comunitat científica reconeix el català com la llengua parlada a la Franja d’Aragó, la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca, el Baix Aragó-Casp, el Matarranya i el Baix Aragó. «La plataforma No hablamos catalán, que ens nega la nostra identitat, i dos governs del PP i el PAR, estan aconseguint coses que a les persones que ens dediquem a això ens semblaven impensables», afirma la professora Maite Moret. La seva tesi, la primera en català de la UZ, reuneix pergamins sobre transaccions de terra i pactes entre poblacions del 1300 al 1400, de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya. «El català era la llengua vehicular de l’Administració del segle XIV; els documents estaven escrits en llatí, en català, en alguns casos, en aragonès i en castellà».
