El pastor neix, no es fa”, assegura assegut en un banc a Llessui (Pallars Sobirà) Antoni Peiró, conegut com a Safalla.Unes quantes valls més enllà,en un bar deTaüll (Alta Ribagorça), sentim la mateixa frase, en boca d’Àngel Lapedra,de caBellita. Tots dos són pastors d’ovelles, tots dos són nascuts a la dècada dels cinquanta, i cap dels dos té perspectiva de relleu per al seu ramat. La situació es repeteix arreu del Pirineu. Trobar joves que vulguin agafar el relleu dels ramats d’ovelles de les seves famílies és complicat. Els animals requereixen atenció constant i no entenen d’horaris laborals, vacances o caps de setmana, especialment en aquest tipus de ramaderia, anomenada extensiva ,en què es passen gran part de l’any pasturant al’aire lliure. Però hi ha joves que s’hi han animat. David Moliens enseya satisfet la seva explotació a Sant Joan de Vinyafrescal (Pallars Jussà): “La meva família tenia 200 ovelles, però no tenia terres. Jo no tenia ganes de treballar manat per altres i vaig decidir fer créixer l’explotació familiar. He invertit molts diners i ara tenim terres, granges, instal·lacions modernitzades, maquinària…” I amb 31 anys ja té 1.800 caps de bestiar, que es passen deu mesos cada any pasturant en prats.
Més ovelles i cabres, però, assegura que no ha volgut dir més feina:“La dimensió gran del ramat és per tenir més qualitat de vida, ja que et permet llogar gent i això vol dir que pots fer dies de festa”. Així que des de fa quatre anys té contractat l’Alexei, un romanès que ja coneixia l’ofici al seu país. En canvi, afegeix David Moli: “El meu tiet té 500 ovelles i no pot contractar ningú, i és molt més esclau de la feina que jo”. Contràriament al que ha fet aquest jove pallarès, ni el Safalla ni l’Àngel de ca Bellita han modernitzat les quadres on guarden les ovelles quan neixen, quan estan malaltes o a les nits de l’hivern (això últim en el cas del Safalla, ja que el pastor de Taüll a l’hivern fa la transhumància cap a Lleida). Diuen que pels anys que els queden portant el ramat ja no val la pena la inversió que haurien de fer. Quanparlen de relleu, tots dos pensen només en la família, on no hi ha cap jove que vulgui menar ramats. Cap dels dos confia gaire en la possibilitat que arribi algú que no ve de pagès a dedicar-se a cuidar bestiar.Tot i això, el Safalla col·labora ambl’Escolade Pastors, que des de fa tres anys impulsa l’associació Agrípia, del Pallars Sobirà, i ha acollit diversos estudiants en pràctiques. Tant des de l’Escola com els mateixos ramaders saben que començar de zero és quasi impossible, i per això la solució que proposen des d’Agrípia és trobar pastors grans sense relleu que vulguin traspassar l’explotació. Però no és fàcil l’entesa entre els més veterans i els joves. Malgrat la desconfiança cap a lespossibilitats d’un relleu, els pastors consideren que és imprescindible que hi continuï havent ramats a les muntanyes de lPirineu per mantenir els prats i els boscos nets. “El dia que no hi hagi els ramats, què passarà?”, es pregunta el Safalla. I continua: “En un lloc ple de cabres i ovelles no calen agents forestals que netegin el bosc, perquè ja ho fan els animals”. I l’Àngel,de Taüll, assegura que sense ramats “d’aquí uns anys no es podrà passar per la muntanya”. El pastor de Llessui, el Safalla, celebra que els últims 4 o5 anys han rebut més suport de laGeneralitat per aquesta funció dels ramats, però considera que encara en caldria més:“Els polítics han d’entendre que la nostra feina no implica només criar bestiar, sinó que treballem pel mediambient”. Mentrestant, des de l’Escola de Pastors mantenen l’optimisme amb el convenciment que es podran mantenir els ramats a les muntanyes a través de la incorporació de noves generacions. I posen xifres als resultats que de moment ja ha donat l’escola: dels 45 alumnes dels dos primers anys (se n’han fet tres edicions), 10 ja estan tirant endavant una explotació ramadera, 10 estan contractats per cuidar temporalment o de manera indefinida un ramat i 10 més tenen clar el projecte que volen impulsar i estan buscanton ubicar-se.
