El projecte comunitari iniciat el 2012 a Iscles, municipi d’Areny de Noguera, ha impulsat la creació de l’Institut Iscles a Queixigar, on s’imparteixen cursos de construcció sostenible i es desenvolupen projectes de formació i investigació amb participació internacional.
La recuperació del nucli d’Iscles, i la creació d’un centre de formació a Queixigar, al terme municipal de Monesma i Queixigar, són les dues etapes d’un projecte iniciat fa catorze anys a la Ribagorça. El que va començar com una iniciativa per tornar a habitar un poble abandonat ha donat lloc a una activitat educativa especialitzada en bioconstrucció, rehabilitació d’edificis i recuperació d’oficis tradicionals.
Iscles és el nucli on va néixer l’experiència de vida comunitària, mentre que Queixigar acull actualment l’Institut Iscles, el centre que porta el nom del poble d’origen i que concentra bona part de l’activitat formativa.
Iscles: cinc joves recuperen un poble deshabitat des de feia quaranta anys
L’any 2012, Iris Eslava, Alejandro López, Rubén Sanz, Brandon Henao i l’arquitecte Nadir Sirera van decidir adquirir i rehabilitar Iscles, un petit nucli del municipi d’Areny de Noguera que feia aproximadament quaranta anys que estava deshabitat.
Amb el suport inicial de mossèn Luis, capellà de Queixigar, els promotors van començar a recuperar les edificacions per establir-hi un projecte de convivència comunitària.
La rehabilitació es va fer utilitzant materials naturals i tècniques constructives tradicionals, com la pedra, la terra, l’argila i les bales de palla. Aquest sistema de treball va permetre als participants adquirir experiència pràctica en la recuperació del patrimoni arquitectònic rural.
Actualment, segons les dades facilitades pel projecte, a Iscles hi viuen deu adults i vuit infants. El nucli manté així la seva funció residencial i comunitària, que constitueix l’origen de la iniciativa.
De l’experiència d’Iscles als primers cursos de bioconstrucció
L’experiència acumulada durant la rehabilitació de les cases va portar els responsables del projecte a compartir els coneixements adquirits.
L’any 2018 es van començar a organitzar tallers de bioconstrucció, especialment centrats en l’ús de materials naturals i sistemes constructius de baix impacte ambiental.
L’activitat formativa va anar creixent fins a arribar a una quarantena d’alumnes per curs. L’augment de la demanda i les limitacions d’espai d’Iscles van impulsar la recerca d’unes instal·lacions més adequades per desenvolupar els cursos.
La solució es va trobar a Queixigar, una localitat propera, però situada en un terme municipal diferent.
Queixigar: la seu de l’Institut Iscles
A Queixigar, al municipi de Monesma i Queixigar, els impulsors del projecte van rehabilitar una antiga explotació agrícola per instal·lar-hi el centre de formació, que va conservar el nom d’Institut Iscles en referència al nucli on havia començat tot.
El centre desenvolupa l’activitat en col·laboració amb la cooperativa valenciana Okambuva, especialitzada en construcció amb materials naturals.
Les instal·lacions inclouen espais destinats a la docència, tallers pràctics, laboratoris, zones de treball amb fusta i palla i serveis per als participants en les formacions.
A diferència d’Iscles, on el projecte manté principalment una funció residencial i comunitària, Queixigar s’ha convertit en l’espai de referència per a l’ensenyament, la investigació i l’activitat professional relacionada amb la bioconstrucció.
Un centre amb alumnes d’Europa i Amèrica Llatina
L’Institut Iscles ofereix formació especialitzada a professionals de l’arquitectura, aparelladors, persones vinculades a la construcció i particulars interessats en l’autoconstrucció i la rehabilitació sostenible.
Entre maig i octubre s’organitzen programes de tres mesos, amb vuit setmanes de formació pràctica, que atrauen participants de diferents punts de l’Estat espanyol i de països com els Països Baixos, el Regne Unit, Mèxic, Xile i l’Argentina.
Segons les dades facilitades pels responsables, entre el 60% i el 70% de l’alumnat són dones, una proporció destacable dins d’un sector professional amb una presència masculina tradicionalment elevada.
Un projecte europeu per ampliar les instal·lacions el 2027
L’activitat de l’Institut Iscles també s’ha vinculat a projectes de cooperació internacional en l’àmbit de la construcció sostenible.
El centre participa en un consorci europeu amb la Universitat de Torí i l’Institut Valencià de l’Edificació.
Durant el 2026 es treballa en el disseny d’una nova aula equipada, amb la previsió de construir-la el 2027 i monitoritzar-ne el funcionament durant el 2028.
L’objectiu és ampliar els recursos educatius i avançar en el desenvolupament de formació professional reglada i formació per a l’ocupació, vinculades als oficis tradicionals, la rehabilitació, la salut integrativa i la innovació rural.
L’activitat formativa també afavoreix l’arribada de nous habitants
La implantació de l’Institut Iscles a Queixigar ha tingut efectes sobre la població de la zona.
Segons l’alcaldessa de Monesma i Queixigar, Montserrat Lloret, sis antics alumnes del centre han decidit establir-se definitivament al territori. Tres d’ells han rehabilitat habitatges al mateix nucli de Queixigar.
Aquestes incorporacions se sumen a les famílies que viuen a Iscles, on continua el projecte comunitari original.
D’aquesta manera, els dos nuclis desenvolupen funcions complementàries: Iscles manté l’experiència de recuperació residencial iniciada el 2012, mentre que Queixigar concentra la formació i genera activitat vinculada a l’arribada d’estudiants i professionals.
Catorze anys després de l’inici de la rehabilitació d’Iscles, la iniciativa s’ha estès més enllà del municipi d’Areny de Noguera i ha donat lloc a un centre educatiu amb seu a Queixigar, on es preparen noves instal·lacions i programes formatius per als pròxims anys.
