Més de cent anys anterior a les ‘literàries’ Homilies d’Organyà

Aquests textos provinen de la Terreta,  àrea geogràfica que fa segles era territori comú entre Aragó i Catalunya.

Jurament de Radulf Oriol.

Quan es pregunta pels documents més antics escrits en català, habitualment se cita les Homilies d’Organyà, la traducció de l’occità d’uns sermons d’entre finals del segle XII i principis del XIII. Tanmateix, fa dècades que es coneixen diversos documents escrits també en català més de cent anys abans originaris de laTerreta, la zona de contacte entre el Pallars Jussà i la Ribagorça a l’actual municipi de Tremp.
L’Arxiu Històric Provincial de Lleida va inaugurar  l’exposició “Els orígens de la llengua catalana” per reivindicar el pedigrí històric d’aquests textos de caràcter jurídic (fonamentalment juraments de fidelitat comtal) que tradicionalment han quedat enfosquits per al gran públic per la popularitat de les Homilies, considerades, això sí, el primer text de caràcter literari en català. Es tracta d’una mostra itinerant produïda pels ajuntaments de Tremp i Areny de Noguera el setembre del 2013 per reivindicar també un espai geogràfic i de llengua comuna.
L’alcalde de la capital del Jussà,Víctor Orrit, va recordar que va “ser l’època en la qual Aragó va decretar el lapao”;  la idea de l’exposició va nàixer després de comentar-ho amb l’alcalde d’Areny en el marc de la reunió de la segona Declaració de Mequinensa”. El resultat va ser una exposició –que ara pot visitar-se a Lleida fins a mitjans de febrer– que reprodueix mitja dotzena de documents, els originals dels quals es conserven a l’Arxiu de la Corona d’Aragó a Barcelona, l’Arxiu Capitular d’Urgell a la Seu i la Biblioteca de Catalunya, també a Barcelona.

La mostra arranca amb el jurament feudal de Radulf Oriol al comte Ramon IV de Pallars Jussà, un text de la primera meitat del segle XI redactat en un lloc indeterminat entre Orrit (Jussà) iAreny (Ribagorça).També pot veure’s un jurament feudal al comte Ramon V, de la segona meitat de l’XI, o el jurament de pau i treva de Pere Ramon de Pallars al bisbe Ot d’Urgell, un text a cavall de l’XI i el XII. Durant la inauguració es va destacar la transcendència que  aquests textos provinguin de la Terreta, una àrea geogràfica que fa segles era territori comú entreAragó i Catalunya i que avui està dividida per límits administratius i polítics.

Publicat pel diari “Segre”, edició de paper. Dilluns 10 de desembre 2014