La filòloga i escriptora ribagorçana Glòria Francino Pinasa ha estat escollida pel Ple de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua i s’incorporarà a l’Institut Aragonès del Català.
El passat dimecres 12 de febrer de 2025, en una sessió extraordinària del Ple de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, es va dur a terme la votació per a la provisió d’una vacant en l’àmbit lingüístic del català a l’Aragó, arran de la renúncia de Merxe Llop. Després d’un procés en què els membres de l’AAL van poder presentar candidatures avalades per almenys un terç del Ple, la candidatura de Glòria Francino Pinasa va ser elegida per unanimitat.
Amb aquesta elecció, Glòria Francino s’incorpora a l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, reafirmant el compromís de la institució amb la diversitat lingüística d’Aragó i, en particular, amb la recerca i la difusió de la llengua catalana parlada en aquest territori.
Perfil de Glòria Francino Pinasa
Glòria Francino Pinasa, natural de Sopeira (Ribagorça), és llicenciada en Filologia Hispànica (1980) i en Filologia Catalana (1985). La seva trajectòria professional ha estat marcada per la docència, exercint com a professora de llengua castellana i literatura a l’ensenyament secundari, cos en què va obtenir el reconeixement de catedràtica el 2008.
El seu treball s’ha desenvolupat en diverses vessants. En primer lloc, destaca pel seu compromís amb la llengua catalana a l’Aragó. Defensora activa del català ribagorçà, és membre del Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib) i col·laboradora habitual de publicacions com Temps de Franja, Ripacurtia i Sopeira. Revista d’Amics de l’Alaó.
Des d’una perspectiva científica, ha contribuït amb investigacions sobre la llengua i l’onomàstica ribagorçana, participant en projectes del Ministeri de Ciència i Tecnologia sobre la toponímia i la història lingüística de la regió. Ha format part d’estudis que han donat lloc a més de quaranta monografies, incloent-hi publicacions en català sobre municipis com Bonansa, Sopeira, Vilaller, el Pont de Suert i la Vall de Boí.
En l’àmbit literari, ha publicat narracions de ficció en antologies com Punt per agulla. Mostra de la narrativa breu contemporània de l’Aragó catalanòfon i Te de roca. A més, la seva tasca en el camp didàctic ha donat lloc a obres com Benvolgut setembre (2019), un material educatiu traduït a diverses llengües.
La seva incorporació a l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua representa el reconeixement a una trajectòria dedicada a l’estudi, l’ensenyament i la promoció de la llengua catalana a l’Aragó, consolidant-la com una figura clau en la defensa del patrimoni lingüístic ribagorçà.
