(OPINIO)
El Parlament de Catalunya va aprovar el passat 16 de juliol l’Estatut de Municipis Rurals, un nou marc legal que pretén oferir eines per afrontar el despoblament i la manca de serveis als territoris menys poblats del país.
La llei representa un avenç significatiu i llargament esperat, però cal entendre-la com el que és: un punt de partida, un granet de sorra en la lluita contra una tendència de fons molt complexa, marcada per l’envelliment, la migració a les ciutats i la pèrdua progressiva de serveis.
Sobre el paper, la proposta és sòlida i aborda problemàtiques estructurals.
L’Estatut estableix mecanismes de finançament finalista, la qual cosa significa que els diners rebuts s’hauran de destinar obligatòriament a necessitats rurals, com el manteniment de camins o la garantia de serveis bàsics, evitant que es dilueixin en altres partides pressupostàries. A més, un dels pilars fonamentals és la simplificació administrativa, que busca reduir la burocràcia per facilitar la gestió municipal i agilitzar tràmits urbanístics o de serveis que, fins ara, podien ser un fre per a qualsevol iniciativa local.
Per a nuclis agregats que formen part del municipi de Tremp, com la Terreta, això podria traduir-se en millores tangibles.
La llei obre la porta a prioritzar inversions en infraestructures bàsiques, des de l’arranjament de vies d’accés fins a la implementació de connexions a Internet d’alta velocitat, un factor avui indispensable per a qualsevol projecte de vida o de negoci. També es preveu un reforç dels serveis, amb la possibilitat de millorar el transport a demanda o d’impulsar ajudes per a serveis ambulants, com botigues mòbils o consultoris mèdics itinerants.
En el pla econòmic, l’Estatut vol ser un catalitzador.
Un exemple pràctic seria el d’un emprenedor que vulgui engegar un negoci de turisme rural a la Terreta. Amb aquest nou marc, podria tenir accés a ajuts directes per a la rehabilitació de l’habitatge, bonificacions en impostos com l’IBI i, sobretot, una tramitació administrativa més senzilla i ràpida. Aquestes mesures busquen crear un entorn més favorable per a l’arrelament de noves famílies i la creació d’activitat econòmica.
A més, es preveu que els nuclis més petits guanyin pes i representació en les decisions municipals, una reivindicació històrica que ara troba suport legal.
No obstant això, l’aprovació de la llei és només el primer pas.
L’efectivitat real d’aquest Estatut dependrà de factors clau que encara s’han de concretar: el desplegament pressupostari que faci la Generalitat i els reglaments d’aplicació que es desenvolupin. La gestió que faci l’Ajuntament de Tremp, com a principal gestor d’aquests recursos, a l’hora d’articular-los i escoltar les demandes locals serà absolutament determinant.
En definitiva, l’Estatut és una eina necessària i un reconeixement polític al món rural.
Ofereix una oportunitat real, però no és una garantia d’èxit. El futur d’aquests pobles depèn, ara més que mai, de com s’utilitzi aquesta nova eina sobre el terreny.
