L’escriptor Pep Coll i el fotògraf i  Josep de Moner van presentar  divendres   aVilaller la Guia d’indrets mítics i llegendaris de la Ribagorça Romànica, un encàrrec de l’associació Ribagorça Romànica. Durant l’estiu i la tardor del 2011 van recórrer junts l’Alta Ribagorça, laTerreta i deu municipis de la Ribagorça Oriental: Areny de Noguera, Beranui, Bonansa, Isàvena, les Paüls, Montanui, el Pont de Montanyana, Sopeira ,Tor-la-ribera i laVall de Lierp. El resultat ha sigut una guia profusament il·lustrada a tot color que inclou un centenar de llocs vinculats a llegendes o històries fantàstiques, relatades amb l’afinada ploma de Pep Coll. Josep de Moner s’ha encarregat de les fotografies. Mostra espais naturals (coves, roques o boscos) i construccions com esglésies, ermites, monestirs, ponts o cases pairals, per esmentar només alguns exemples. Les narracions busquen explicar des de l’origen d’una advocació religiosa (com la del santuari de Cis) fins al d’un topònim (com Bonansa), passant per històries com les del castell del Turbó, de la bruixa de Soperuny o el conte dels gegants de Pustellí, entre molts d’altres. Segons va explicar Josep de Moner, la intenció és que a més del llibre publicat per Cossetània, les llegendes, amb les seues respectives fotografies i mapes, siguin accessibles per Internet a través de les pàgines web dels consistoris, com un element més de promoció turística. S’ha d’assenyalar que els dos autors ja van recórrer conjuntament tota la Ribagorça l’any 1994 per rastrejar les llegendes de la zona.
AGAFAT DE DIARI SEGRE, EDICIO PAPER

El meu amic Xavier Macià va néixer l’any 1961 a cal Forn de Viu de Llevata, un poblet de l’Alta Ribagorça. La seva mare, en adonar-se que el nen estava herniat, va encomanar-lo a sant Gervàs, un sant espe­cialista en criatures trencades. La dona va materialitzar la prometença portant el nen a coll fins a l’ermita del sant, situada a dues hores i mitja de Viu per un camí pedregós i ple de punxes, l’últim tram del qual la dona va fer descalça. L’indret més peculiar del trajecte és el pas del Portús, un congost tan estret que sembla obert amb un cop de destral, que travessa per dins la barrera calcària de la muntanya de Sant Gervàs. La capella del sant cau una mica més avall, ja a la banda coneguda com la Terreta. Sembla evident, doncs, que els antics habitants de la zona devien creure que el fet de passar una criatura trencada per dins de «la muntanya herniada» comportava poders màgics. Probablement sant Gervàs és la cristianització d’alguna altra divinitat anterior. Sigui el que sigui, l’important és que el bonyet de l’hèrnia va desaparèixer del ventre del petit Xavier i mai més se n’ha sentit. I això que de gran ha hagut de realitzar feines feixugues, com ara segar l’herba dels prats costeruts, donar classes de literatura a joves universitaris i escriure versos. 

http://www.metode.cat/revistes/article/els-pirineus-magia-i-fantasies