Una investigació amb 155 aus dels Pirineus constata que l’espècie és el principal factor que determina la composició de les comunitats bacterianes, per damunt de la zona del cos analitzada.

Un estudi internacional liderat per investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha revelat que cada espècie de voltor manté una comunitat bacteriana pròpia, fins i tot quan comparteix aliment amb altres aus carronyaires. La recerca, publicada a la revista científica Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), s’ha basat en l’anàlisi de 155 exemplars de cinc espècies capturats als Pirineus entre els anys 2017 i 2022.

La investigació ha estat encapçalada per l’Institut Pirinenc d’Ecologia (IPE-CSIC) i l’Institut d’Investigació en Recursos Cinegètics (IREC), amb Antoni Margalida, investigador dels dos centres, com a autor principal de l’estudi. Els científics han estudiat les comunitats de bacteris presents en diferents parts del cos d’aquestes aus per determinar quins factors condicionen la composició del seu microbioma, el conjunt de microorganismes que viuen dins i sobre l’organisme.

Els voltors s’alimenten de cadàvers d’animals en diferents fases de descomposició i estan exposats habitualment a microorganismes potencialment patògens. Malgrat això, els resultats indiquen que compartir una mateixa font d’alimentació no implica tenir les mateixes comunitats bacterianes.

Mostres de cinc espècies d’aus carronyaires dels Pirineus

L’estudi ha analitzat exemplars de les quatre espècies de voltors presents a Europa: el trencalòs (Gypaetus barbatus), el voltor comú (Gyps fulvus), l’aufrany (Neophron percnopterus) i el voltor negre (Aegypius monachus). També s’hi ha inclòs el milà reial (Milvus milvus), una au rapinyaire que consumeix carronya, tot i que no s’alimenta exclusivament d’aquest recurs.

La major part dels exemplars es van capturar a l’Aragó, mentre que la resta procedien de Catalunya i, en menor proporció, del País Basc.

Els investigadors van recollir mostres de quatre zones del cos de cada au: la cara, la boca, la tràquea i la cloaca. Posteriorment, van analitzar-ne l’ADN per identificar els bacteris presents en cada regió anatòmica.

Els resultats mostren que l’espècie explica el 18% de les diferències observades entre les mostres, mentre que la zona del cos n’explica el 9%. Els dos factors també interactuen, de manera que les diferències entre espècies varien segons la regió anatòmica estudiada.

Compartir carronya no significa compartir els mateixos bacteris

Una de les principals conclusions de la recerca és que no existeix un únic microbioma característic dels voltors. Encara que diverses espècies s’alimentin d’un mateix cadàver i entrin en contacte amb microorganismes semblants, cadascuna conserva una composició bacteriana diferenciada.

Segons Michael Wink, investigador de la Universitat de Heidelberg i participant en l’estudi, els resultats demostren que el simple contacte amb un microorganisme no és suficient perquè aquest s’estableixi i es mantingui dins l’organisme.

La investigació també ha constatat diferències entre les zones del cos. A la cloaca predominen els bacteris relacionats amb l’aparell digestiu, mentre que a la cara i a la tràquea són més abundants els d’origen ambiental i els associats al sistema respiratori.

En el cas del milà reial, els investigadors han observat una distribució similar de les comunitats bacterianes per regions anatòmiques, tot i que la composició concreta també és pròpia de l’espècie.

El microbioma canvia amb l’edat de les aus

La recerca ha inclòs individus de diferents edats, des de polls que encara es trobaven al niu fins a exemplars adults.

En espècies com el trencalòs i l’aufrany, els científics han detectat que els polls presenten comunitats bacterianes menys diverses i diferents de les dels individus de més edat. Aquest resultat indica que el microbioma es desenvolupa progressivament a mesura que les aus creixen i comencen a consumir carronya.

En canvi, el sexe dels exemplars té una influència molt reduïda en la composició de les comunitats bacterianes.

Els autors assenyalen que l’estudi ha permès identificar quins bacteris són presents en cada espècie i zona del cos, però no determinar quina funció desenvolupen. Les futures investigacions hauran d’analitzar si aquests microorganismes intervenen en la digestió de la carronya, la neutralització de toxines o la protecció davant de patògens.

Noves possibilitats per al seguiment sanitari dels voltors

Els resultats poden contribuir al coneixement de les aus carronyaires en un territori com Espanya, que concentra algunes de les poblacions més importants d’aquestes espècies a Europa.

Els investigadors plantegen que l’estudi del microbioma podria facilitar, en el futur, el desenvolupament d’eines de seguiment sanitari per detectar alteracions en les comunitats bacterianes o analitzar els efectes de l’alimentació, l’edat i les condicions ambientals sobre la salut de les aus.

El treball també aporta informació per continuar investigant els mecanismes que permeten als voltors consumir cadàvers amb microorganismes potencialment perillosos. Aquesta capacitat està relacionada amb la seva funció ecològica, ja que l’eliminació de restes animals contribueix a limitar la proliferació de patògens en el medi natural.